11 de març de 2011

Ja n'hi ha prou de plorar

Vaig tenir una època molt de Sheryl Crow. Tinc tots els discos del principi. Em va atraure aquella wild chick amb una Telecaster penjada, aquella veu que se't ficava a l'ànima i aquell rock lleuger de Tuesday Night Music Club. Després se'n va anar per altres camins que no em cridaven gens l'atenció i vaig deixar de seguir-li la pista. Però en moments de dubte, quan et vols rendir, quan ho voldries deixar tot, ella sempre hi és per recordar-te que per moltes putades que et faci la vida, per molt que es compliqui tot, ja n'hi ha prou de plorar.



1 comentari:

Josep ha dit...

Quan dius "Tinc tots els discos del principi", vols dir que en tens tres, oi?

Crec que la Sheryl Crow només ha editat set discos en disset anys de carrera.