1 de febrer de 2011

Un vespre d'esport de primera


Diumenge al vespre em van convidar a territori enemic. I com que no em volia deixar perdre l'oportunitat de veure futbol de primera en viu, vaig camuflar els meus colors blaugranes i vaig enfilar amb dos bons amics cap al Baix Llobregat.

Primer un bocata i una birra per caloritzar el cos. Al centre comercial Splau! (nom ridícul i mascota encara més ridícula) hi havia un ambient tremendo. Colors blanc-i-blaus per tot arreu, i tensió prepartit que es podia respirar. Després una última birra abans de començar, saludant coneguts pericos, i finalment l'entrada al camp.

L'Estadi de Cornellà-El Prat em va agradar molt. Un estadi petit, amb les graderies molt verticals i a tocar del terreny de joc. A més, gairebé tota la graderia està sota teulada, el que fa que quan plou no et mullis, i es crei un ambient atronador de pavelló de bàsquet. Els pericos han de treure més partit a aquestes condicions. Si ho volen i es posen d'acord allò es pot convertir en una autèntica olla a pressió. I dic si es posen d'acord perquè a Cornellà, com al Camp Nou, i suposo que com a tot arreu, també hi ha tribuneros, i molt durs. Vaig sentir rajar de Poche, de Sánchez Llibre i de molts jugadors.

El partit va ser mogut, sobretot la primera part. Molta pressió a dalt de l'Espanyol, amb un parell de bones ocasions de Sergio García (aka Falete), però qui va marcar va ser el Vil·la Real, amb un gol de Rosi, que, des de la nostra posició, va semblar que havia entrat pel lateral de la xarxa. Com la va col·locar, el cabrón. La segona part més fluixeta, però amb moments vibrants. Crec que l'Espanyol va merèixer com a mínim empatar, però els davanters no van trobar la porteria.

Digne de destacar que en plena esbroncada a l'àrbitre, amb l'estadi atronant, va arribar el minut 21, el minut de Dani Jarque. L'esbroncada es va transformar en aplaudiments, i quan a l'electrònic el 21 va canviar pel 22, es va reprendre l'esbroncada com si res no hagués passat. Sorprenent i emocionant.

Un vespre d'esport de primera amb molt bona companyia. No em queda més que donar les gràcies a l'amic perico per la invitació, i dir-vos que no patiu, que em va encantar l'experiència i la repetiria amb els ulls tancats, però de moment, segueixo amb els meus colors intactes.

3 comentaris:

Alyebard ha dit...

Uf, ja m'havies espantat. Compte amb els del "lado oscuro"

Oscar ha dit...

Un plaer.

zel ha dit...

Mira que anar de camuflatge... espero i desitjo que ara estiguis amatent on has de ser, nano!!!!