28 de gener de 2011

Kodachrome


Recordeu quan havíem de posar el carret a la càmera i mai entrava a la primera, i patíem perquè no es velés? Quan un cop posat el carret havíem de fer 24 o 36 fotos sense poder variar la sensibilitat? Quan tornant de vacances feiem cua al laboratori i havíem d'esperar impacients el revelat, que a més, sortia per un ull de la cara?

Quina nostàlgia, oi? Doncs encara que sembli que hagi passat un segle, fa menys de deu anys. Com el senyor Simon, també tenia (i tinc, i sempre tindré) una càmera Nikon. I tot i que ja no els usi, sempre seguiré pensant que els carrets Kodachrome eren els que donaven els millors colors.

"I got a Nikon camera,
I'd love to take a photograph,
so mama don't take my Kodachrome away"




7 comentaris:

Josep ha dit...

Jo emprava un cartutxo AGFA, fàcil i còmode.

Dani R. ha dit...

don't take my Kodachrome away que fa dos dies que tinc una Lomo i torno a ser anlògic!!

DooMMasteR ha dit...

Ai quins temps aquells... tinc dos reflex de rodet mortes de fastic. Potser vaig a comprar-me un parell de rodets!

Alyebard ha dit...

I al feinada que donaven!, ara corro a comprar un rodet per a la Reflex que la tinc plena de pols!

El veí de dalt ha dit...

Fins fa poc encara es fabricava el Kodacrome. Fa algun me que ja han deixat de fer-ho. Nostalgia del rodet?

La RaTeta Miquey ha dit...

Jo era de Kodakgolg, colors saturadets i vius. I no suportava els Agfa, grisos i verds: tristos!

... quins records...

zel ha dit...

Ràbia, oi? El que més ràbia em fa és que encara tinc alguns carrets perduts per revelar...