El poder, ja sigui "democràtic" o dictatorial, de sempre, ha comptat amb el control de la informació i els seus canals. La informació és poder. I tant que ho és. Si limites l'educació dels teus subdits seran uns ignorants i no et tocaran els nassos. Si s'acosta una crisi, millor canalitzar la informació poc a poc i com t'interessi per anar-los portant per on tu vols. Si tens influència sobre els mitjans, els podràs fer explicar només allò que t'interessa. Si controles els canals de comunicació, sabràs abans que els propis interessats, si s'està preparant una revolta. I això ha estat així durant molts segles. Fins l'arribada de la web 2.0. Ara, els mitjans són importants fins un cert punt, perquè els propis ciutadans creen i transmeten informació, per canals fins ara inèdits, que el poder encara no sap com controlar.
Internet és perillós. I si no que els ho diguin als mandataris del nord d'Àfrica. La revolta dels estudiants tunisians contra Ben Alí s'ha gestat al Facebook i al Twitter, i en molt pocs dies, els egipcis han vist l'oportunitat de desfer-se de Mubbarack. En ambdós casos, els estaments governamentals han intentat tallar la comunicació a l'estil tradicional, tancar diaris, ràdios i televisions. Quan s'han adonat que el perill era a la xarxa, han tancat webs, però els estudiants, que es mouen a internet com peix a l'aigua, sempre van un pas per davant dels serveis nacionals d'intel·ligència. Ara mateix, l'única manera que tenen d'acabar amb aquesta amenaça és tallar les línies telefòniques i deixar el país incomunicat. I vist com s'està escampant la revolta pel nord d'Àfrica, Muammar Al-Gaddafi ja deu estar esmolant les tisores.
Internet és perillós. I si no que els ho diguin als mandataris del nord d'Àfrica. La revolta dels estudiants tunisians contra Ben Alí s'ha gestat al Facebook i al Twitter, i en molt pocs dies, els egipcis han vist l'oportunitat de desfer-se de Mubbarack. En ambdós casos, els estaments governamentals han intentat tallar la comunicació a l'estil tradicional, tancar diaris, ràdios i televisions. Quan s'han adonat que el perill era a la xarxa, han tancat webs, però els estudiants, que es mouen a internet com peix a l'aigua, sempre van un pas per davant dels serveis nacionals d'intel·ligència. Ara mateix, l'única manera que tenen d'acabar amb aquesta amenaça és tallar les línies telefòniques i deixar el país incomunicat. I vist com s'està escampant la revolta pel nord d'Àfrica, Muammar Al-Gaddafi ja deu estar esmolant les tisores.
7 comentaris:
Malgrat costi de creure, sembla que a aquesta penya de dictadors senils se'ls escapa el món 2.0 de les mans, i amb ell, el control de la seva població.
Aconseguiran algun dia controlar també aquest món?
Diríem que facebook i twitter han fet més per l'obertura d'aquests paisos en 5 anys que la diplomàcia internacional en dècades?
Hi ha molts llocs on s'està controlant Internet, sobretot a l'orient i, encara que sembli mentida, al nostre món també es controla, o s'intenta. Saben que se'ls ha descontrolat el galliner i avui ja només ens poden tenir tranquils amb l'estat del benestar, un altre tipus de dictadura, també.
És graciós que la llibertat vinga de la mà de Facebook i Twitter (jo tinc els dos), sobretot quan aquestos (sobretot el primer), també controlen als seus usuaris...
De totes formes, pense que és l'únic reducte de llibertat que ens queda. Fan una gran tasca, tal i com "afirma" Dani R. En gran mesura, Obama, Tunísia, Egipte, Argèlia...Tots tenen alguna cosa en comú; les xarxes socials.
S'ha unit varis factors contra ells, els nous canals de comunicació, la piràmide demogràfica ( tots són joves), la manca de futur i els preus a l'alça dels aliments. Un còctel molt perillós. Quan ja no tens res a perdre surts al carrer.
Ara espero que aquests països que es revoltin tinguin un bon futur i que cap aprofitat en segresti les revolucions.
Bona entrada Puji!
Fins i tot a la Xina van trobant formes de burlar la censura!
Trobaran la manera d'evitar-ho, però internet sembla que va uns passos per davant, i sortiran noves maneres de comunicar-se. Ara n'hi ha moltes, i més que n'hi haurà. Ara el que hem de decidir és si nosaltres tenim el control gràcies a aquestes xarxes, o som i serem els controlats justament per tenir-les.
Publica un comentari a l'entrada