http://instagram.com/14_puji YouTube

14 de gener del 2011

Camps de maduixes


The Beatles són eterns. Són una part important de la meva banda sonora habitual. Tots els seus temes (o quasi tots) són obres d'art. La seva música va del rockabilly al pop, passant per un surrealisme musical inèdit fins llavors i amb aventures als sons d'avantguarda. I què dir de les lletres. Hi ha algunes lletres simplement impressionants. Autèntica poesia. Aquestes creacions han transcendit l'àmbit musical i han entrat a formar part de la cultura de la societat occidental. Hi ha una cançó dels Beatles per a cada moment de la vida.

I si tant m'agraden, com és que fins avui cap cançó dels Beatles havia estat la cançó del divendres? He estat temptat molts cops, però ja sabeu que sempre poso un enllaç de la cançó a l'Spotify, i malauradament (si us plau que algú ho arregli ja) The Beatles no són a l'Spotify.

Però d'aquesta setmana no passa. No sé si la vaig sentir al fil musical d'una botiga, a la ràdio o algú que la taral·lejava, però fa uns dies que la porto amb mi a tot arreu.


"Deixa'm portar-te amb mi perquè me'n vaig als camps de maduixes.

Res no és real.

I no t'hi pots quedar massa estona.

Camps de maduixes per sempre!"





5 comentaris:

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Precisament aquesta setmana m'han passat la discografia completa dels Beatles. Jo salvaria: "Helter Skelter", "Come together", "Tomorrow Never Knows" i poca cosa més.

Els Beatles son al rock el que Eminem és al rap. Imitadors pel gran públic.

Però clar, això només és la meva opinió. Salu2

Alyebard ha dit...

Ja tocava! Jo sóc més del disc blau i el disc vermell.

Joan ha dit...

Doncs jo diria que tot el que ha vingut després no és més que una imitació.

Jo tiro pels primers discs, però m'agrada tot.

Lilly Ockham ha dit...

Haig de dir que fins i tot les seves versions milloren els originals, com la canço que més m'agrada (crec que l'única) Please Mr Postman de The Marvelettes :D

Puji ha dit...

Cetina, torna-te-la a repassar, que segur que en trobes alguna més (a part de Revolution #9, je je...)

Alyebard, és el que tenen els recopilatoris.

Joan, doncs els primers discs són, com diu en Cetina molta còpia i reinterpretació (genial, això sí), els més tardans són molt més innovadors i són el que tothom ha copiat després.

Lilly, Mr. Postman m'encanta!!!