17 de gener de 2011

Cadires


Servidor té un pes. Per concretar una mica sense entrar en detalls escabrosos diré que aquest pes que tinc és un pes força elevat. Em sobren uns quilets, però si no fos així i estigués en el meu pes ideal, seguiria tenint un pes important.

I a què ve tot això? Doncs ve a que hi ha coses que no estan pensades per la gent que tenim un pes. Un pes força elevat vull dir. I d'aquestes coses, la que s'emporta la palma són les cadires. Que la cadira on sóc assegut no sigui prou resistent i cedeixi sota el meu cul deixant-me a terra i en situació ridícula és un fet que m'ha passat tantes vegades que ja ni les puc recordar totes. Els que em coneixeu personalment és possible que fins i tot hagueu viscut algun d'aquests episodis.

El darrer cop va ser la nit de cap d'any. Sí, en el restaurant a les fosques. Per sort, l'incident va ser després del sopar, quan xerràvem al bar. Amb llum. Si arriba a passar a la sala fosca ja hauria estat de traca.

Senyors fabricants de cadires, comprenc que vostès tenen un negoci i han de vendre cadires, i que les han de fabricar amb una obsolescència programada per a que no durin tota la vida i puguin seguir venent cadires. Però quan programin aquesta vida útil, si us plau, pensin en tot l'espectre antropomòrfic. Pensin en persones humanes com jo, que tenim un pes. Un pes força elevat vull dir. I no permetin que seguim fent el ridícul d'aquesta manera.


4 comentaris:

Alyebard ha dit...

El que has de vigilar és no trencar un llit, que el ridícul encara és més gros i més quan el trenques acompanyat!

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Això et passa per anar a sopar a llocs on no enecen els llums per que no puguis veure si els coberts, els gots, o els plats estan nets. I si el mobiliari és de fullola. :-)

miki ha dit...

jajjajajjajajjaaaa...que bó!!!

DooMMasteR ha dit...

Osti! Que vols que et digui! Trobo molt fort que passi això. Merda de cadires!