Entro al bar i et veig darrera la barra, com sempre, despilfarrant sensualitat, i els genolls ja em tremolen. Et demano una birra, però fins i tot aquesta frase tan simple s'embarbussa a la meva boca. Imagina't què em passaria si et demanés el que realment vull de tu. Si arribés a preguntar-te què fas després de plegar, si tingués prou valor per demanar-te que balléssim com folls fins que es fes de dia, si fos capaç de dir-te que et vull portar al meu llit... segurament se'm desllorigaria la llengua i se'm luxaria la mandíbula. Sóc un pobre reprimit... i què puc fer, jo?
6 comentaris:
Mítics OCULTS!
Saps que fa una setmana que he rescatat aquesta cançó del Youtube fa només una setmana?
Josep, com molen aquestes casualitats. Jo, aquesta cançó no l'he deixat mai. M'encanta.
Ja se que no es un consol, però em sembla que això li passa a més de tres persones.
Deshinibir-te , home! I demanar-li una latra birra :)
Reprimit! :)
Mira Puji, cada un és com és!!!
Qué has de fer tu??? Tot el que voldries dir-li... d'una en una, poc a poc...
Publica un comentari a l'entrada