1 d’octubre de 2010

I què puc fer, jo?


Entro al bar i et veig darrera la barra, com sempre, despilfarrant sensualitat, i els genolls ja em tremolen. Et demano una birra, però fins i tot aquesta frase tan simple s'embarbussa a la meva boca. Imagina't què em passaria si et demanés el que realment vull de tu. Si arribés a preguntar-te què fas després de plegar, si tingués prou valor per demanar-te que balléssim com folls fins que es fes de dia, si fos capaç de dir-te que et vull portar al meu llit... segurament se'm desllorigaria la llengua i se'm luxaria la mandíbula. Sóc un pobre reprimit... i què puc fer, jo?


6 comentaris:

Josep ha dit...

Mítics OCULTS!

Saps que fa una setmana que he rescatat aquesta cançó del Youtube fa només una setmana?

Puji ha dit...

Josep, com molen aquestes casualitats. Jo, aquesta cançó no l'he deixat mai. M'encanta.

pons007 ha dit...

Ja se que no es un consol, però em sembla que això li passa a més de tres persones.

Joana ha dit...

Deshinibir-te , home! I demanar-li una latra birra :)

Candela ha dit...

Reprimit! :)

Mira Puji, cada un és com és!!!

Albanta ha dit...

Qué has de fer tu??? Tot el que voldries dir-li... d'una en una, poc a poc...