A les 6 del matí vam emprendre el camí cap al Ripollès, i vam entrar a un bosc molt escarpat. Molta humitat, molts bolets, però pocs bons. De comestibles només vam trobar els rovellons que veieu a la foto. Poquets. Molt poquets. En vam haver de deixar molts al bosc perquè estaven molt corcats, i de fet, dels que vam baixar, molts es van llençar perquè també caminaven sols.
Aquí em teniu, despentinat i esgarrinxat després de la dura batalla, mostrant la minsa collita.
Almenys no es pot dir que no féssim nous amics!
Almenys no es pot dir que no féssim nous amics!
Tot i el resultat pobre en fruits, la recompensa va ser gran. Un dia a l'aire lliure, fent el cabra per la muntanya, en bona companyia, gaudint de la natura, fent una mica d'exercici i respirant aire fresc. Un gran dia, sí senyor. Eh! I el proper cop omplim el cistell. Oi Oriol?
3 comentaris:
ja,ja, Ja vas provar de fer-li un petó a veure si era un princesa ripollesa? Això sí, escapar-se del ciment i l'asfalt sempre renova l'esperit!
Sembla que enguany encara és aviat. La segona quinzena d'agost va fotre molta calor al Ripollès i des de llavors ha plogut poc i no han baixat gaire les temperatures.
De totes formes, dissabte i diumenge anirem a provar sort.
Doncs sí senyor, un bon dia; omplir el cistell és el de menys! (però ajuda, sí, ajuda ;)
Publica un comentari a l'entrada