A les 6 del matí vam emprendre el camí cap al Ripollès, i vam entrar a un bosc molt escarpat. Molta humitat, molts bolets, però pocs bons. De comestibles només vam trobar els rovellons que veieu a la foto. Poquets. Molt poquets. En vam haver de deixar molts al bosc perquè estaven molt corcats, i de fet, dels que vam baixar, molts es van llençar perquè també caminaven sols.
Aquí em teniu, despentinat i esgarrinxat després de la dura batalla, mostrant la minsa collita.
Almenys no es pot dir que no féssim nous amics!Tot i el resultat pobre en fruits, la recompensa va ser gran. Un dia a l'aire lliure, fent el cabra per la muntanya, en bona companyia, gaudint de la natura, fent una mica d'exercici i respirant aire fresc. Un gran dia, sí senyor. Eh! I el proper cop omplim el cistell. Oi Oriol?
3 comentaris:
ja,ja, Ja vas provar de fer-li un petó a veure si era un princesa ripollesa? Això sí, escapar-se del ciment i l'asfalt sempre renova l'esperit!
Sembla que enguany encara és aviat. La segona quinzena d'agost va fotre molta calor al Ripollès i des de llavors ha plogut poc i no han baixat gaire les temperatures.
De totes formes, dissabte i diumenge anirem a provar sort.
Doncs sí senyor, un bon dia; omplir el cistell és el de menys! (però ajuda, sí, ajuda ;)
Publica un comentari a l'entrada