Com cada matí m'he llevat i m'he acabat de despertar amb les notícies del 3/24. Normalment, la coherència no sol ser una cosa habitual en les notícies del dia, però avui hi ha dos casos en que fotria de bon grat un parell d'hòsties als protagonistes:
El Parlament prohibeix les corrides de toros perquè es maltracta un animal en públic i la seva tortura no pot ser un espectacle. Dos mesos després, el mateix Parlament s'assegura que no es prohibeixin els correbous, on evidentment, no es maltracta cap animal en públic i la seva tortura no és cap espectacle (o ves que no sigui que s'apropen les eleccions i els vots de les Terres de l'Ebre puguin fer decantar balances). En qualsevol cas, us felicito, fills.
L'Eurodipuitada italiana Licia Ronzulli acaba de donar a llum un formós bebè, i com que havia d'anar a votar a la sessió del Parlament Europeu, ho ha fet amb la seva filla Victòria en braços. Aquesta senyora diu que ho ha fet per denunciar les dificultats de les dones per continuar la seva feina amb normalitat un cop han estat mares. Fantàstic. Per fi algú fa el que s'ha de fer. Llàstima però, que la senyora Ronzulli militi, representi i inverteixi tots els seues esforços polítics i personals al partit "Poble de la Llibertat". Un partit clarament de dretes, que sempre donarà suport als empresaris en la lluita per la conciliació de la vida familiar amb la laboral, sense deixar de banda, és clar, el líder del Partit, un senyor que a part dels negocis truculents i les pistoles sobre la taula, no deixa passar cap oportunitat de vexar el gènere femení, bé en subjectes concretes o bé així en general. Així que si l'amiga Licia vol reivindicar els drets de les dones treballadores, potser primer hauria de canviar de partit, i com que està clar que no ho farà, només em queda dir et felicito, filla.
9 comentaris:
Això dels Correbous no té nom, és lamentable.
I sobre l'eurodiputada en qüestió, hi ha coses que no es poden compaginar. Si ets dona i tens un fill has d'acceptar que segons quines responsabilitats no les podràs seguir exercint, com a mínim durant un temps. Sé que és impopular, però jo ho veig així.
Només et falta posar el link sobre el "et felicito fill"
http://www.etfelicitofill.cat/
El tema eleccions mana tant en la prohibició de les corrides com en això dels correbous. El que digui que no, menteix.
En quan a la conciliació familiar, la culpa no és dels empresaris..quina mania! El que haurien de fer els polítics és donar exemple, com ara crear una guarderia als parlaments per poder portar la canalla mentre la mare treballa (bé hi tenen saunes). Portar el nadó penjat en mig de la jornada laboral no és ser una supermama, és senzillament una opció més per fer electoralisme i es discriminatori cap a mares que no poden fer la seva feina amb el nen penjat del coll.
La jornada laboral, horaris, baixes, ajuts etc.. no son marcats per els empresaris i si per els polítics i els agents socials. Ja n'hi ha prou de fotre canya a la gent que genera llocs de treball, riquesa, arrisca el seu patrimoni i a més a més, encara son vistos com la pitjor de les persones que hi ha per el món!
"At" felicito fill. Un post punyent.
El tema dels correbous és, de totes totes, lamentable, pèssim i vergonyant.
A Solsona, per Carnestoltes, ja fa molts anys que van deixar de penjar un pobre ruquet des del campanar de l'església.
A les Terres de l'Ebre, malgrat sigui tradició, malgrat les mil-i-una històries que m'expliquin d'arrelament a la terra... ja n'hi ha prou de jugar amb els animals com si fossin éssers que no pateixen, que no senten dolor, que no s'estressen... ja n'hi ha prou.
Altre cop, vergonya cavallers, vergonya, d'uns polítics nostres titelles, ineptes i de molt baixes mires.
Contradicció, incongruència... En tot aquest procés, allò irrellevant per als polítics, d'un i d'altre bàndol, era la protecció dels animals o de les tradicions. Pura especulació electoral. Després es queixaran que des d'Espanya disparen amb bala contra Catalunya... Patètic.
Óscar, totalment d'acord. De fet, el que hauria de passar és que aquesta dona i tota la resta, en tenir un fill es poguéssin estar un any amb ell sense que passés res a la seva carrera.
Pons, sóc seguidor incondicional d'#etfelicitofill
Clint, ja em perdonaràs, però quan algun partit al govern proposa millores en aquest sentit, els empresaris es caguen en tot i la patronal esmola els ullals (segurament pq les mesures compensatories per ells tampoc son les que caldrien).
Missis, no hi ha tradició que justifiqui aquesta salvatjada.
Xavier, benvingut a la cullerada. Certament, tenim el que ens mereixem.
Si he trobat curiosísim que la eurodiputada sigui del partit de Berlusconi, per partir-se el cul.
I estic amb tu, els empresaris no son els dolents però quant se'ls hi fica normes per contractar i per que es pugui conciliar la vida laboral es fiquen les mans al cap i fiquen a moure tota la seva "maquinaria· per darrera.
El món de la política està ple d'incongruències. Aquests en són només dos exemples.
Correbous jo també trobo que es mereix un "et felicito fill". Com que és nostre, ja no compte, la salvatjada és més petita!!!!
Pel que fa a l'eurodiputada , crec que el tema consciliació vida maternitat i paternitat no s'hauria de prendre tant ala lleugera.
Òscar, sento discrepar amb tu . Més que discrepar, m'agradaria treure un troset de la frase ( el si ets dona) perquè crec que els pares també haurien d'exercir la seva paternitat, no? De vegades sembla que només la mare hauria de tenir el dret i el deure d'exercir-la i tenir un fill és cosa de dos en la majoria dels casos. No pot ser que sempre hagin de renunciar els mateixos a la seva vida professional.
Publica un comentari a l'entrada