27 de setembre de 2010

Cridar


Hi ha dies que em ve de gust cridar. Inflar els pulmons i buidar-los acompanyats d'un fort crit, treure l'aire i les tensions, notar la cara congestionada i els ulls plorosos. Sentir com la vibració de les meves cordes vocals entra en harmonia amb les pulsacions del món. I un cop acabat el crit, seure, reposar i comprovar com els pensaments tornen a fluir al cervell amb una nova perspectiva.


Ara mateix tinc moltes ganes de fotre un bon crit, i casualment, avui sóc prop de la muntanya, un dels millors llocs per cridar. Ves que no m'escapi un moment per esgargamellar-me, poder tornar al món real una mica més relaxat i veure-ho tot plegat d'una altra manera.


I a vosaltres, us agrada cridar?

8 comentaris:

Alyebard ha dit...

I tant que sí! Més d'un cop crido mentalment aneuvosacagaralavia!, que no són dies com per dir-ho amb veu alta al cap ;)

Txell ha dit...

Si i molt.

Fes un crit per mi si et plau, que jo on soc no puc (quedaria lleig), podries cridar ben alt:

MACAGUNLAPUTAMAREQUEETVAPARIRCABRONADEMERDA!!!!!!

Gràcies!!!!!!

Llesca ha dit...

A mi em causa més plaer fer cridar a algú altre que no sigui jo.

Anònim ha dit...

JO COM AN "LLESCA" M'AGRADA MOLT FER CRIDAR,SOBRETOT SI DAVANT TINC UN MALP....ARA BE,SI TINC UNA FORTA OPRECIO AL PIT,CRIDO AMB TOTE LA MEVA FORÇA....QUIN DESCANS¡¡¡JUGANT AMB BCN.

Missis ha dit...

Uf, m'has recordat (potser en faré un post i tot) un dia que, després de la reunió de feina més surrealista de la meva vida, sortint a les 21 hores, en un poblot perdut a la Cerdanya, un dimarts de desembre que fotia un fred que pelava... vaig sortir tan girat que em vaig tancar al cotxe (per no espantar vaques i veïns) i vaig haver de fotre un sant crit per a treure els nervis i la mala llet que duia a dins...

Ferran ha dit...

Buf, no, cridar no. Posats a desfogar-me, millor fotre un plat a terra, a la grega, per exemple; ho trobo més espectacular.

I tu què, què? t'has desfogat o no??

Puji ha dit...

Al final no he pogut, i us asseguro que el tinc aquí dins. Quan el deixi anar penso rebentar timpans. Sí, Txell, els de la cabrona de merda també.

Fer cridar els altres no se'm dóna tan bé. Potser no ho he provat prou... mmmmmmm.

Ferran ha dit...

Sort que el crit em pillarà lluny, doncs...