Com si fos verge... tocada per primer cop.
Aquest divendres un clàssic del pop dels vuitanta. Sí, ja ho sé. No acostumo a recomanar aquestes merdes, però que aixequi la mà qui no se sàpiga la lletra. Vinga, canteu, verges!
I perdoneu, però jo, quan sento aquesta cançó, penso ineludiblement en això:
4 comentaris:
Pare, confesso: m'encanta la Madonna dels 80 (i els 90, i dels 2000, i la que vingui) i... Pare, confesso: sóc verge, vergíssim... d'avui ;)
Encantat d'escoltar-la de nou; la ballaré en honor teu (quan piri de l'oficina, això sí).
Genial els dos, Madonna i Tarantino; i sí, em passa el mateix :D
Molt suggerent...
Que gran! :D
Publica un comentari a l'entrada