La il·lusió (1)
La il·lusió (2)
La il·lusió (3)
La il·lusió (4)
Avui és dimarts. Hem passat un cap de setmana enganxifós, de relax total, de son, amb tanta calor que fins i tot anar a la platja feia mandra. Al final d'un cap de setmana així hi ha un dilluns horrorós, en el que ni tan sols vaig tenir ganes de fer post. Avui m'ha costat una barbaritat llevar-me, no puc obrir els ulls i tinc molt poques ganes de treballar en aquest agost que sembla no voler acabar mai.
En dies com avui, els projectes que et fan il·lusió són la única cosa que et fa tirar endavant, i després d'unes quantes pistes més que evidents que vaig deixar caure la setmana passada, aquí va el nostre:
Vint-i-sis dies conduïnt pel país situat més lluny del nostre. Recorrerem les dues illes de Nova Zelanda, veient glaciars, volcans, navegant entre dofins i balenes, apropant-nos als kiwis i els kakas, arribant al fons de coves amb cucs luminiscents, i passejant entre fiords poblats de lleons marins i pingüins.
Ànim, que "només" queda una mica més d'un mes!
La il·lusió (2)
La il·lusió (3)
La il·lusió (4)
Avui és dimarts. Hem passat un cap de setmana enganxifós, de relax total, de son, amb tanta calor que fins i tot anar a la platja feia mandra. Al final d'un cap de setmana així hi ha un dilluns horrorós, en el que ni tan sols vaig tenir ganes de fer post. Avui m'ha costat una barbaritat llevar-me, no puc obrir els ulls i tinc molt poques ganes de treballar en aquest agost que sembla no voler acabar mai.
En dies com avui, els projectes que et fan il·lusió són la única cosa que et fa tirar endavant, i després d'unes quantes pistes més que evidents que vaig deixar caure la setmana passada, aquí va el nostre:
Vint-i-sis dies conduïnt pel país situat més lluny del nostre. Recorrerem les dues illes de Nova Zelanda, veient glaciars, volcans, navegant entre dofins i balenes, apropant-nos als kiwis i els kakas, arribant al fons de coves amb cucs luminiscents, i passejant entre fiords poblats de lleons marins i pingüins.
Ànim, que "només" queda una mica més d'un mes!
7 comentaris:
Mira que tinc 35 anys i no conexilla fins aquest any ningú que hagues anat a Nova Zelanda, i amb poc mes de 3 mesos CONEC a 3 persones, amb els respectius acompanyants, que hi aniran. Be conec, no , per que a tu no et conec, però és molt curiós, no se que han donat aquest any a Nova Zelanda.
I el mes curiós es que tots i van a finals de setembre, principis d’octubre.
Colllllllons, em surt una paraulota per dir encara més gruixuda...
Saps què ? em fas una enveja cotxina que déu n'hi do, avui hauré de resar set parenostres i 10 avemaries pel mal pnsament...
hihihi, de debó, desitjo de cor que ho disfrutis!
un petonàs!
Ves amb compte a la terra de Frodo, no fos cas que trobeu l'anell i no torneu més!(molt friqui el comentari) hahaha ep! que si no torneu...us enyorarem però que... de PM! La gent que hi ha estat explica meravelles!
Posa-hi la càmera de fer fotos a la bossa!! i el somriure més gran que tinguis!
Respecte l'agost: diuen que de cara aquest cap de setmana pujaran les temperatures...la major canícula en cent anys, auguren!! Embogirem tots mentre ens evaporem. Ja m'estic preparant en plan guerra! Serà un Highway to hell..pero sin highway...the hell directament!
I allà no ho tindràs aixó: il·lusió! no m'extranya! il·lusió la que tenim tots de colar-nos a la teva bossa!
Kiwis i kakas; com sempre, els primers fan venir als segons. Ehem...
Perdoni el comentari intestinal, és l'única manera que he trobat d'expressar la meva enveja de forma el·legant.
Miki, tothom hi anem a l'octubre, perquè a l'agost hi fot un fred de collons.
Zel, digues tots els tacos que vulguis, i millor vas a NZ enlloc de a l'església, eh? Que no hi ha gaire de bo...
Gis, faré milions de fotos que, com sempre, després em farà mandra classificar... i amb aquesta calor encara més.
Llesca, esperava ansiós algun comentari escatològic sobre els kakas, però no esperava que fos tan original. Felicitats!
Costarà arribar-hi però pensar en els dies que t'hi estaràs ja deus ensalivar :)
Enveja sanota!!!!
Ànims company! Segur que la espera valdrà la pena!
Publica un comentari a l'entrada