El passat hivern va ser llarg, fred, amb molta pluja, i molts estàvem desitjosos que arribés el bon temps. Ara fot una calor inhumana, suo a mars per tots els porus i estic enganxifós (ecs!), i molts em direu: "no volies que arribés l'estiu? Ja el tens!". Però què voleu que us digui, el sol, els dies llargs que no s'acaben i permeten fer un munt de coses, la música en viu a la fresca, les tardes a la platja, les ganes de beure cervesa freda, les llargues converses en una terrassa i un llarg etcètera, fan que la calor, la xafogor i l'enganxifor siguin un preu baix. Clar que, amb tanta activitat, avui estic que no m'aguanto dret, però és igual. Jo, em quedo amb l'estiu.
7 comentaris:
Po si!! Sobre tot els dies llargs, i no aquella tristor d'entrar de nit al curro i sortir de nit!!
L'estiu és una injecció de moral, sí, però si aquesta calorada no fos tan crua tampoc passaria res ...
Res com el plaer d'una bona cervesa a la fresca i veure les dones semi-nues... Visca l'estiu.
Com costa tornar a la vida després dels caps de setmana d'estiu, eh? Jajajajaja!
I jo també! Per ací hi ha un refrany que diu "a l'estiu tot el món viu". I ben cert que és!
Doncs emigra a Burkina Fasso!
Sento portar la contrària: jo sóc dels de neu, temperatures negatives, cafès a cafès il.luminats per espelmes, vespres de lectura a casa, ... Calor? ecs, tota per vosaltres!
Publica un comentari a l'entrada