19 de juliol de 2010

Jo, estiu, oitant!


El passat hivern va ser llarg, fred, amb molta pluja, i molts estàvem desitjosos que arribés el bon temps. Ara fot una calor inhumana, suo a mars per tots els porus i estic enganxifós (ecs!), i molts em direu: "no volies que arribés l'estiu? Ja el tens!". Però què voleu que us digui, el sol, els dies llargs que no s'acaben i permeten fer un munt de coses, la música en viu a la fresca, les tardes a la platja, les ganes de beure cervesa freda, les llargues converses en una terrassa i un llarg etcètera, fan que la calor, la xafogor i l'enganxifor siguin un preu baix. Clar que, amb tanta activitat, avui estic que no m'aguanto dret, però és igual. Jo, em quedo amb l'estiu.

7 comentaris:

Gerard Agudo ha dit...

Po si!! Sobre tot els dies llargs, i no aquella tristor d'entrar de nit al curro i sortir de nit!!

Joan ha dit...

L'estiu és una injecció de moral, sí, però si aquesta calorada no fos tan crua tampoc passaria res ...

Alyebard ha dit...

Res com el plaer d'una bona cervesa a la fresca i veure les dones semi-nues... Visca l'estiu.

Alepsi ha dit...

Com costa tornar a la vida després dels caps de setmana d'estiu, eh? Jajajajaja!

maria ha dit...

I jo també! Per ací hi ha un refrany que diu "a l'estiu tot el món viu". I ben cert que és!

Josep ha dit...

Doncs emigra a Burkina Fasso!

Ferran ha dit...

Sento portar la contrària: jo sóc dels de neu, temperatures negatives, cafès a cafès il.luminats per espelmes, vespres de lectura a casa, ... Calor? ecs, tota per vosaltres!