Segons la tradició, les millors braves de Barcelona són les del Bar Tomás, a Sarrià. Hi vaig anar un cop i va ser un desastre. Les patates eren reescalfades, remullides i la salsa era mediocre. Per acabar d'adobar-ho, el cambrer ens va bordar unes quantes vegades i anava fent sorollosos rots mentre servia les taules (no és broma ni exageració).
Fa ja un temps, la revista Time Out va fer un especial sobre les millors braves de Barcelona. El Bar Tomás hi sortia en tercera posició, cosa que li treia credibilitat a l'article. En un modest però notable tretzè lloc (nº 13 dels milions de bars de la ciutat no està malament, no?) hi figurava La Pubilla del Taulat, al cor del Poblenou, el barri on visc.
Ahir, tornant de la platja hi vam anar a fer un vermutet. La Pubilla és un bar petit. Extremadament petit. Amb quatre taules contades i encabides de manera impossible a tocar de la barra. Hi ha un pis de dalt amb una escala vertiginosa, on, si encara no fa massa calor s'hi està prou bé. Decoració rústica de fusta, foscor i greix, però amb un resultat agradable i un tracte molt correcte i cordial dels cambrers.
No era el primer cop que hi anàvem, però ahir les braves eren especialment glorioses. Fresques, res de congelats industrials, tallades a daus, acabades de fregir, i amb una salsa casolana just al punt de picant i d'acidesa. Simplement fantàstiques. Les vam acompanyar amb el vermut d'elaboració pròpia (l'origen del negoci no és el bar, sinó una antiga bodega que encara funciona just al costat), unes gambetes salades, unes "bombes" també espectaculars i uns xipirons que estaven per llepar-se els dits. Ens va sortir una mica car, però és d'aquells cops en què quedes tan satisfet que pagues el compte ben de gust.
Si un migdia de diumenge passegeu pel Poblenou, no deixeu passar l'ocasió de deixar-vos encisar per la fritanga de la Pubilla.
Fa ja un temps, la revista Time Out va fer un especial sobre les millors braves de Barcelona. El Bar Tomás hi sortia en tercera posició, cosa que li treia credibilitat a l'article. En un modest però notable tretzè lloc (nº 13 dels milions de bars de la ciutat no està malament, no?) hi figurava La Pubilla del Taulat, al cor del Poblenou, el barri on visc.
Ahir, tornant de la platja hi vam anar a fer un vermutet. La Pubilla és un bar petit. Extremadament petit. Amb quatre taules contades i encabides de manera impossible a tocar de la barra. Hi ha un pis de dalt amb una escala vertiginosa, on, si encara no fa massa calor s'hi està prou bé. Decoració rústica de fusta, foscor i greix, però amb un resultat agradable i un tracte molt correcte i cordial dels cambrers.
No era el primer cop que hi anàvem, però ahir les braves eren especialment glorioses. Fresques, res de congelats industrials, tallades a daus, acabades de fregir, i amb una salsa casolana just al punt de picant i d'acidesa. Simplement fantàstiques. Les vam acompanyar amb el vermut d'elaboració pròpia (l'origen del negoci no és el bar, sinó una antiga bodega que encara funciona just al costat), unes gambetes salades, unes "bombes" també espectaculars i uns xipirons que estaven per llepar-se els dits. Ens va sortir una mica car, però és d'aquells cops en què quedes tan satisfet que pagues el compte ben de gust.
Si un migdia de diumenge passegeu pel Poblenou, no deixeu passar l'ocasió de deixar-vos encisar per la fritanga de la Pubilla.
7 comentaris:
Això del Bar Tomàs no sé qui ho ha estès, però s'hi va lluir. Bé, potser el bar estava bé, però com que tothom hi va, ja s'ha perdut. Però bé, fer braves al Tomàs ja és un clàssic, i sembla que la gent no escarmenta. Jo en recordo una ració minúscula, i pensar que no hi tornaria.
A més, això de classificar les millors braves... contra gustos, ja pots comptar. A poc que no siguin congelades i que la salseta estigui bé, és un plat boníssim que te'l poden fer bé a molts llocs.
Apuntat, no el coneixia; Si algun dia us deixeu caure per GRO, proveu les del "Koenig".
Això de las llistes, siguin del que siguin, acostumen a tenir mès a veure amb el que hagui pogut treure gratix el que fa la llista que amb la qualitat del llistat.
Doncs jo les millors braves de la meva vida les he menjades al Tomàs. Això sí, ara deu fer 3 o 4 anys que no hi vaig, potser ha perdut.
No és la primera crítica negativa que sento del bar Tomás. Serà que amb la "fama" s'han relaxat i ja han oblidat com servir al client.
Aitx, babejo. Literalment. Vull unes braves!!
Hola!!! l´altre dia vai estar a un bar de sabadell on vai provar unes patates que eren...mare meva!! les del Tomás no vales res!!! Us pasu la direcció c/tres de les tres creus numero 203, Bermejo´s!! Bruuuutals!!, ah!! i a les patates li han possat el nom del bar: Patates Bermejo´s!!
Publica un comentari a l'entrada