Aquest divendres en què el sol i el bon temps no s'acaben de decidir a inundar-nos, una cançó melancòlica, un vull i no vull, un estira i arronsa, un no ho hauria de fer, però no ho puc evitar. Una obra mestra de Los Rodríguez, interpretada per un dels seus membres, Ariel Rot, i el grandíssim Carlos Tarque, una de les millors veus de la música espanyola.
Ahir hi vam estar jugant una estona en família (gràcies, família!) i des de llavors no me la puc treure del cap, com moltes altres coses.
Ahir hi vam estar jugant una estona en família (gràcies, família!) i des de llavors no me la puc treure del cap, com moltes altres coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada