Tots donàvem per sentat que vivim estafats pels bancs, pels polítics i per les altes esferes en general, però al llarg d'aquesta setmana ens han demostrat amb un cop de puny als morros, com de veritat és això. Hem vist amb claredat com els rics i poderosos viuen a costa dels més febles, i poden jugar tan com vulguin amb els calers, perquè saben que, qui acabarà pagant els plats trencats, serem els de sempre. El poble, els treballadors, els pobres, els vells, els que no arriben a final de mes, els que suen tinta per tenir un sostre sota el que viure.
I en una setmana tan copdemallística com aquesta, la cançó del divendres també ho ha de ser. Em poso combatiu i us convoco a tots a fer sentir la nostra veu, i cada com que arrenqueu una llamborda, recordeu que a sota, hi ha la platja.
Quedem a la barricada a les tres.
I en una setmana tan copdemallística com aquesta, la cançó del divendres també ho ha de ser. Em poso combatiu i us convoco a tots a fer sentir la nostra veu, i cada com que arrenqueu una llamborda, recordeu que a sota, hi ha la platja.
Quedem a la barricada a les tres.
6 comentaris:
azken kuda dantza!
No estic d'acord en sempre culpar als mateixos.
Jo m'apunto!
Bildez bilde, kolpez kolpe
El qeu hem de fer, i d'una vegada, és quedar per fer una vaga general i plantar-nos d'una vegada!
jo ja hi sóc, a fotre cops de mall, llambordes,el que sigui!!!
Publica un comentari a l'entrada