14 de maig de 2010

Quedem a la barricada a les tres


Tots donàvem per sentat que vivim estafats pels bancs, pels polítics i per les altes esferes en general, però al llarg d'aquesta setmana ens han demostrat amb un cop de puny als morros, com de veritat és això. Hem vist amb claredat com els rics i poderosos viuen a costa dels més febles, i poden jugar tan com vulguin amb els calers, perquè saben que, qui acabarà pagant els plats trencats, serem els de sempre. El poble, els treballadors, els pobres, els vells, els que no arriben a final de mes, els que suen tinta per tenir un sostre sota el que viure.

I en una setmana tan copdemallística com aquesta, la cançó del divendres també ho ha de ser. Em poso combatiu i us convoco a tots a fer sentir la nostra veu, i cada com que arrenqueu una llamborda, recordeu que a sota, hi ha la platja.

Quedem a la barricada a les tres.



6 comentaris:

Txisky ha dit...

azken kuda dantza!

Oscar ha dit...

No estic d'acord en sempre culpar als mateixos.

Candela ha dit...

Jo m'apunto!

Josep ha dit...

Bildez bilde, kolpez kolpe

Albert B. i R. ha dit...

El qeu hem de fer, i d'una vegada, és quedar per fer una vaga general i plantar-nos d'una vegada!

zel ha dit...

jo ja hi sóc, a fotre cops de mall, llambordes,el que sigui!!!