Deslliga'm el cor

Tinc el cor lligat. Tinc un pes al pit de les cadenes que m'has posat. Tinc una melanconia que no entenc, i un piano fosc i recargolat ho expressa a la perfecció, i t'ho demano deseperat: deslliga'm el cor. I tu no m'escoltes, i per agafar forces arrenco el baix, pessigant les cordes sense contemplacions, i em segueix la bateria contundent i la guitarra, amb un rascat molt funky. Però segueixes sense escoltar-me, i he de tirar de tota l'artilleria. Crido el conjunt de vents, trompeta, saxo i trombó de vares. I com que sembla que encara no entens l'extranya sensació d'opressió dels teus llaços, necessito que vinguin les coristes i també t'ho cridin ben fort: deslliga'm el cor. Però tot és inútil, segueixo encadenat, i el piano, el baix, la bateria, la guitarra, els vents i les coristes, encadenats amb mi per tota l'eternitat, cridant-te: deslliga'm el cor! Però l'eternitat només és per als déus i com que tampoc és qüestió de fer-se pesat, ens n'anem tots plegats amb un fade: deslliga'm el cor ... deslliga'm el cor ... deslliga'm el cor ... deslliga'm el cor ...