7 de maig de 2010

Deslliga'm el cor


Tinc el cor lligat. Tinc un pes al pit de les cadenes que m'has posat. Tinc una melanconia que no entenc, i un piano fosc i recargolat ho expressa a la perfecció, i t'ho demano deseperat: deslliga'm el cor. I tu no m'escoltes, i per agafar forces arrenco el baix, pessigant les cordes sense contemplacions, i em segueix la bateria contundent i la guitarra, amb un rascat molt funky. Però segueixes sense escoltar-me, i he de tirar de tota l'artilleria. Crido el conjunt de vents, trompeta, saxo i trombó de vares. I com que sembla que encara no entens l'extranya sensació d'opressió dels teus llaços, necessito que vinguin les coristes i també t'ho cridin ben fort: deslliga'm el cor. Però tot és inútil, segueixo encadenat, i el piano, el baix, la bateria, la guitarra, els vents i les coristes, encadenats amb mi per tota l'eternitat, cridant-te: deslliga'm el cor! Però l'eternitat només és per als déus i com que tampoc és qüestió de fer-se pesat, ens n'anem tots plegats amb un fade: deslliga'm el cor ... deslliga'm el cor ... deslliga'm el cor ... deslliga'm el cor ...



3 comentaris:

Joan ha dit...

Quina veu més personal que té aquest paio.

Bon divendres!

Anna Tarambana ha dit...

La cançó m'agrada, però la foto! Ai, uix!

Bon cap de setmana!

Candela ha dit...

La foto fa mal... el text bufff