Ahir a la tarda tornava de la feina cansat, perquè va ser un dia dur. Abans d'anar cap a casa a veure el partit vaig passar un moment pel Condis que hi ha prop per comprar quatre coses que em feien falta. Quan vaig haver près dels prestatges tot allò que em calia em vaig dirigir a la caixa. El Condis del meu barri és força gran, però quan hi ha tres caixes funcionant a l'hora es pot considerar una autèntica excepció, però així era, hi havia tres caixes. Malgrat tot, no era suficient i la cua s'acumulava, suposo que la gent estava delerosa d'arribar a casa i veure el matx.
Davant meu, una senyora gran no parava quieta tot i la seva visible mobilitat reduïda. Anava amunt i avall remenant les estanteries que hi ha prop de les caixes. En un parell d'ocasions, en moviments en càmera lenta em va fer saber que anés amb compte, que anava davant meu, no fós que intentés colar-me. Darrera meu, una altra senyora, també gran, també amb gest queixós, portava dues ampolles de Font Vella que semblava que li pesessin com ploms. Malgrat això, poc a poc, m'anava empenyent, per a que quedés ben clar que anava darrera meu, no fós que algú se li colés.
D'entre dues estanteries va aparèixer un xicot amb uniforme del Condis que es va posicionar darrera una quarta caixa mentre cridava: "passen por aquí respetando el orden, por favor".
Vaig parpellejar, i mentre tornava a obrir els ulls vaig notar una ventada al meu voltant. Abans que pugués reaccionar, les dues iaies s'havien transformat en ninjes i ja estaven sent ateses a la caixa acabada d'obrir,"respetando el orden", exceptuant-me a mi, és clar. Fins i tot una tercera iaia ninja va aparèixer del no res i es va situar tercera a la cua.
El meu cos estava massa cansat com per iniciar una discussió, i el meu cervell, també cansat, va ignorar que vaig ser educat en el respecte a la gent gran i el meu parer que no s'ha de voler mal a ningú, i va pensar: tan de bo us trenqueu el fèmur, males putes!
Davant meu, una senyora gran no parava quieta tot i la seva visible mobilitat reduïda. Anava amunt i avall remenant les estanteries que hi ha prop de les caixes. En un parell d'ocasions, en moviments en càmera lenta em va fer saber que anés amb compte, que anava davant meu, no fós que intentés colar-me. Darrera meu, una altra senyora, també gran, també amb gest queixós, portava dues ampolles de Font Vella que semblava que li pesessin com ploms. Malgrat això, poc a poc, m'anava empenyent, per a que quedés ben clar que anava darrera meu, no fós que algú se li colés.
D'entre dues estanteries va aparèixer un xicot amb uniforme del Condis que es va posicionar darrera una quarta caixa mentre cridava: "passen por aquí respetando el orden, por favor".
Vaig parpellejar, i mentre tornava a obrir els ulls vaig notar una ventada al meu voltant. Abans que pugués reaccionar, les dues iaies s'havien transformat en ninjes i ja estaven sent ateses a la caixa acabada d'obrir,"respetando el orden", exceptuant-me a mi, és clar. Fins i tot una tercera iaia ninja va aparèixer del no res i es va situar tercera a la cua.
El meu cos estava massa cansat com per iniciar una discussió, i el meu cervell, també cansat, va ignorar que vaig ser educat en el respecte a la gent gran i el meu parer que no s'ha de voler mal a ningú, i va pensar: tan de bo us trenqueu el fèmur, males putes!
10 comentaris:
Mira, entre tu i jo, és un pensament que he tingut més d'una vegada. Respecte a la gent gran, respecte a la gent gran... però ells en tenen algun, de respecte? Potser és que estan tan a la defensiva amb un món que els puteja, que només pensen en ells. Però prova d'entrar al metro pels matins. Veuràs iaies com tu les descrius, que sembla que s'hagin de trencar, però quan obren les portes deixarien parat el mateix Usain Bolt. Salten i donen cops de colze fins a trobar un lloc per seure mentre tu penses: 'senyora, jo li hagués cedit el seient, però si es posa així, si en trobo un li donaran molt pel cul'.
Senyores que es transformen en ninjes a la cua del Condis, en el moment en que obrin una altre caixa, i puguin obtenir una bona posició a la cua nova
Vas actuar amb saviessa, amic meu. "el hombre sabio puede sentarse en un hormiguero, pero sólo el necio sigue sentado en él" :D
Ja ja ja...a la linia vermella del metro pots trobar les iaie ninja amb morro que venen de ballar durant dos d'una sala de festes de gran via que obre per les tardes i si no els deixen seien al metro s'emprenyen.
ja se sap, el que és maleducat de jove també ho és de gran, o sigui que això del respecte a la gent gran no ho veig tan clar. Millor respecte per qui se'l mereixi. Ara, això del fèmur ... potser no cal, segur que se'l trencaran, són coses que passen.
Després es queixen de la gent d'ara: "antes estudiábamos urbanismo!".
Serà "urbanitat", no?. Putes velles fastigoses!.
jajaja
He rigut molt per la redacció... :) M'ha agradat la manera d'explicar-ho... però... sempre he pensat (com tu crec) q la gent gran es mereix aquest pre-respecte... Ja veurem com de "malalts" arribem a "grans" i a veure quines putades fem a la gent "jove" :)
Salut!!!
Deuen ser de la mateixa escola ninja que les iaies (i iaios) que surten el dia de Sant Medir amb bastó, però que no deixen que els carmels s'estiguin a terra més d'un milisegon...
Molt bon post
Juàs! Algun dia vostè i jo ens trobarem a la cua del Condis...rapiejant!
La meva iaia era ninja. Vestia de negre, i quan pensava que ningú la mirava es movia com un gat. I a més tenia la mala llet dels ninja
Publica un comentari a l'entrada