16 de febrer de 2010

Maragallades


Tinc una teoria d'aquelles visionàries, que ja he compartit algun cop aquí: el primer pas per a que Catalunya sigui independent és que el PSC es separi del PSOE.

Que això passi ara mateix és altament difícil, perquè dins el PSC dominen els corrents espanyolistes, liderats per Montilla, de Madre, Zaragoza, Chacón, etcètera. A l'altra banda, hi ha polítics de gran talla, que, a més, formen part del Govern, com la Tura o en Castells, que, com si no tinguessin prou pena de ser minoria, han de carregar amb un problema amb potes anomenat Ernest Maragall.

El tete té revolucionat el món educatiu, on crec que no queda ningú que no el vulgui fora, i per acabar-ho d'adobar va deixant anar perles pels puestus, que encara minen més la credibilitat de la ja de per si feble minoria catalanista.

Així que si la meva teoria visionària és certa, la independència del nostre país encara queda lluny.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

el mal de les teories visionaries d'aquest estil és que solen tenir més raó que un sant (dels sants d'abans, no cal dir). Malauradament :(

Jordi Floriach ha dit...

la teva teoria visionària (del tot encertada) es complementa amb la meva pròpia teoria visionària, que diu que fins que CiU no sigui C i U no farem res de res tampoc.

Gerard Agudo ha dit...

El PSC s'hauria de dir PSOE aixi no hi hauria confusions pq es clar voten al parlament de catalunya una cosa i a madrid el mateix grup parlamentari vota en contra...aixxxx!!! tenen un problema!

Josep ha dit...

Ja ho vaig dir jo fa (gairebé) quatre anys: el tete Maragall és a Ensenyament per a cremar-se (ell) i cremar-los (als maragallians).

I el temps m'ha donat la raó.

Un estratega el Montilla.

Dani R. ha dit...

Tu creus que al PSC realment hi ha algun independentista?

No dic que no vulguin una "altra Espanya" (igual que Pujol), però indenedentistes a l'aparell del PSC pocs em sembla.

Anna Tarambana ha dit...

La teva teoria visionària desafortunadament és una veritat com un temple! I n parlem d'educació que el senyor Maragall no n'encerta ni una! :S

Albert B. i R. ha dit...

Com pot una persona formar part d'un govern que diu que no té projecte? Sembla més una escenfificació per deixar-se veure que no pas altra cosa.

Txisky ha dit...

L'altra dia a la ràdio vaig sentir a la Rahola defensant al Maragall simplement perquè havia plantat cara als sindicats de professors!. Dios los cría y ellos se juntan...!

I què dolenta és la beguda!