15 de febrer de 2010

La República Depriment de Casa Teva


Als anuncis d'IKEA tothom és feliç. Tothom viu a la casa que li agrada i hi fa el que li rota. Tothom redecora la seva vida. I en els catàlegs, tot són cares de felicitat, de pau, de serenitat...

Tot el contrari de quan entres a IKEA. Dissabte hi vaig ser, i em vaig fixar en un detall. No hi ha ningú que somrigui. Tothom està agobiat, estressat, enfadat. A dreta i esquerra podeu veure parelles discutint, pares renyant els fills, gent que va zombie perduda i cares llargues amb ganes de sortir d'allà com sigui.

I això que no els he vist quan arriben a casa seva, obren la caixa del que han comprat i no tenen ni puta idea de com muntar-ho. Però, me'ls imagino, creieu-me, me'ls imagino.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Sóc l'única a qui li esclata l'ànima quan és a IKEA?

http://www.youtube.com/watch?v=snouZdW2IWg&feature=related

És com la matinada d'Epifania! I muntar és gairebé com anar a la recerca del Sant Graal.

Oh!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Josep ha dit...

Un servidor porta quatre anys parint excuses per no anar a l'IKEA.

stratosergio ha dit...

Doncs a mi m'agrada anar a l'Ikea...

Anònim ha dit...

Jo faig amics a Ikea...


Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Clidice ha dit...

a mi em mola :P i d'ençà que tinc un tornavís elèctric sóc la reina del mambo ^^

Albert B. i R. ha dit...

Només he anat un cop a l'Ikea i és tal com dius. És increible veure la de coses inútils que s'arriba a comprar la gent. És una tortura!

Anna Tarambana ha dit...

Jajajaja,... és agoviant ho reconec, però a mi m'agrada... almeurei li passa com a tu, tanta gent l'atabala i no és capaç de distingir si una cosa li agrada o no...

Albanta ha dit...

Vaig anar una vegada i no tornaré...
A més el que alli et fa gràcia quan arribes a casa dius: cony!! ara ja no fa tanta gràcia com alli i al catàleg!!
Besadetes

zel ha dit...

Hi he comprat un parell de coses, però a l'hora de muntar...valga'm tot, ni puta!

Gerard Agudo ha dit...

A mi m'agrada es cert que a vegades es agobiant pero si vas a hores com el migdia o a ultima del vespre si esta be.

El tema de les parelles barallant-se es veritat jo ho he vist mes d'una vegada.

XeXu ha dit...

Un dissabte és impossible, és clar. Però generalment a mi m'agrada anar-hi. De petit m'encantava el 'tente' (lego era per pijos), i IKEA és l'extensió d'aquesta infància constructora.

S'hi hagués adaptat més un mecano, però els Reis mai es van estirar tant.

DooMMasteR ha dit...

Això que surt al manual... és... és... una guillotina per decapitar persones????

miki ha dit...

no hay maneeeeeeeeeraaaaaaa....
:)

Puji ha dit...

Anònim(a), Sergio, Clídice, i la resta de massoquistes, de veritat que no ho entenc, no sé quina gràcia hi trobeu.

Josep, doncs passa-me'n alguna!

Albert i Albanta, això també és veritat, compres coses que després no fas servir i que a casa no tenen cap gràcia.

Tarambana, deu ser una cosa masculina,...



Zel, és que sense la clau màgica no hi ha res a fer ;-P

Gerard, i a les nits quan està tancat, no és millor?

Xexu, doncs tinc una estanteria Billy esperant-te a casa meva, ja saps!

Doom, persones humanes!

Miki, yo me quedo para siempre con mi reina y su bandera...

stratosergio ha dit...

Xexu: "De petit m'encantava el 'tente' (lego era per pijos), i IKEA és l'extensió d'aquesta infància constructora."

Totalment d'acord en cadascuna de les teves paraules!

Puji: no aniria mai un dissabte, però un migdia, o un matí entre setmana es una bassa d'oli

C.E.T.I.N.A. ha dit...

La gent fa mala cara a l'Ikea i fora de l'Ikea. Normal, amb la vida de merda que porten...