3 de desembre de 2009

Qui contamina no paga


Avui fa vint-i-cinc anys, la ciutat índia de Bhopal es va despertar sobresaltada. Després de centenars de queixes dels treballadors pel mal estat de les instal·lacions, la fàbrica de pesticides d'Union Carbide havia patit una fuga massiva d'isocianat de metil, que es va descomposar en diverses substàncies letals i es va escampar per tota la ciutat. Van morir 15.000 persones, moltes instantàniament, d'altres al cap de dies, setmanes o mesos de patiments. Es calcula que hi va haver més de 600.000 afectats. El sòl, els aqüífers i el llac que envolta la ciutat van quedar contaminats, i durant aquests vint-i-cinc anys i encara avui, van apareixent noves persones afectades per aquesta contaminació. Va ser la pitjor catàstrofe d'origen industrial de la història.

Quan una indústria o qualsevol empresa, causa un dany al medi ambient, en el món occidental s'apliquen dos principis fonamentals, àmpliament acceptats: el de "reparació" i el de "qui contamina paga". L'empresa nord-americana Union Carbide (filial de Dow) mai va reparar res i mai va pagar res, i els seus directius van fugir de l'Índia com rates, deixant la responsabilitat sobre les víctimes al govern indi. Està clar que quan el dany és en un país pobre, qui contamina no paga.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

i aquí com si sentíssim ploure! :(

Joan ha dit...

Què trist és veure que aquestes coses passen cada dos per tres.

Suposo que aquesta gent no deu tenir fills, ni projecte de tenir-ne, i per tant, els importa un carall el món que deixen darrera seu. O potser és que som uns il·lusos els qui pensem en un món més enllà de nosaltres?

Cruella ha dit...

Joderes. Se't saluda, per aixo.

Miki ha dit...

Això si que es una pena, que passi sempre, una empresa o organització destrossa, i despres quant la caga, ja esta no reben mai culpa, llavors la cosa s'ebolica demanant per que le govern ho va permetre, a revisar procediments que van fallar, però els culpables mai paguen.