M'agrada el rock n' roll. Però el rock n' roll de veritat, el clàssic, el d'Elvis, el de Jerry Lee Lewis, el de Carl Perkins, el de Chuck Berry o Little Richard, el que tants i tants han homenatjat i molts d'altres homenatjaran, perquè és fàcil, és simplot, però ho diu tot, és la música del diable.
Comencem amb una seqüència. Repetim la seqüència, però ara anem més aguts i pugem cap a la següent corda, i tornem al principi, i repetim la primera, i la tornem a repetir. I és inevitable, cal tornar a pujar, i repetim la segona, però ara ja hem agafat embranzida, ja no podem tornar enrera, i pugem un to per fer només mitja seqüència. I tornem al principi, però fem un petit repunt al tercer acord per a que no es pensi que ens n'hem oblidat, i ara sí tornem a començar-ho tot de nou, però, sense adonar-nos-en hem augmentat la intensitat dels instruments. Això ho fem tres o quatre vegades, i quan ja estem a intensitat màxima, allarguem el tercer acord com no ho havíem fet fins ara, ens hi recreem, el gaudim, i finalment, tornem al primer acord, però ja sense seqüències, només cops barruers i descontrolats.
Això, amics meus, és el rock n' roll, i si us hi fixeu bé, en el fons, és igual que el sexe.
Comencem amb una seqüència. Repetim la seqüència, però ara anem més aguts i pugem cap a la següent corda, i tornem al principi, i repetim la primera, i la tornem a repetir. I és inevitable, cal tornar a pujar, i repetim la segona, però ara ja hem agafat embranzida, ja no podem tornar enrera, i pugem un to per fer només mitja seqüència. I tornem al principi, però fem un petit repunt al tercer acord per a que no es pensi que ens n'hem oblidat, i ara sí tornem a començar-ho tot de nou, però, sense adonar-nos-en hem augmentat la intensitat dels instruments. Això ho fem tres o quatre vegades, i quan ja estem a intensitat màxima, allarguem el tercer acord com no ho havíem fet fins ara, ens hi recreem, el gaudim, i finalment, tornem al primer acord, però ja sense seqüències, només cops barruers i descontrolats.
Això, amics meus, és el rock n' roll, i si us hi fixeu bé, en el fons, és igual que el sexe.
I si després d'això hi ha algú que no s'ha posat calent/a que tiri la primera pedra.
9 comentaris:
Noi, això a mi m'ha fet baixar la trempera matinera. Més enllà de que Sopa cantés en castellà, sempre he pensat que aquesta és de les pitjors cançons que he sentit, i de més mal gust. Ara, jo em fixo en la lletra de les cançons sobretot, perquè de música no n'entenc.
Bon dia, hi ha posts que resuciten els morts. Quins fogots de bon matí ¿10 graus diuen? que va, que va.
Prefereixo el sexe al Rock :)
jo em guardo les pedres per un altre dia. ;) Bon pont (si en tens sino cap d setmna)
Jo t'entenc company
Encara recordo el concert del Jerry Lee a Zeleste!!!!
El millor, sexe amb r'n'r de fons!
ue no se' trenqui cap corda, eh?
Jo odie el Gerard Quintana.
Sexe i rock, què més cal? Bé, una cerveseta sempre entra bé!
Publica un comentari a l'entrada