10 de novembre de 2009

Un dia de sort

És un dia qualsevol. Et lleves i, mig adormit, prens un cafè, passes per la dutxa, et vesteixes, et poses la gavardina, que sembla que plourà, agafes el maletí i surts al carrer. Estàs a punt d'arribar a la feina, i només et cal creuar l'avinguda. Sembla que avui estàs de sort. El semàfor que sempre triga mil anys a deixar-te passar és en verd, i t'afanyes per no perdre aquesta fortuna, però fins que no hagis passat no t'adonaràs que, realment, avui és el teu dia de sort.


6 comentaris:

Dani R. ha dit...

Si és que no som ningú

Josep ha dit...

Carnet per punts també per a viannants?

Gerard Agudo ha dit...

No si el què és fort és que creuava bé ne verd...al bus li van fallar els frens...brutal...jo estaria tres dies amb les cames tremolant.

Charlie Hi-Hat ha dit...

OOOSSSSTIAPUTAAA!!

(amb perdó)

Albert B. i R. ha dit...

Òstia! Per ben poc! Encara sort que va córrer! Aquest ja ha esgotat una vida!

XeXu ha dit...

L'he hagut de mirar tres cops, és realment impactant! Sort que no ho va ser pel vianant...