Era un dia com avui de fa vint anys. Semblava un dia normal, però no ho era. Les notícies no parlaven d'altra cosa. Hi havia excitació, a casa, amb la família, i a l'escola amb els mestres. Nosaltres, nens de dotze anys, no enteníem massa bé que passava, no enteníem la importància de que aquell mur hagués anat a terra, però intuïem que aquella gent que s'abraçava i sostenia trossos de formigó, tot el que estàvem veient a la tele, era història viva.
I així era. Avui tothom té clar que aquell va ser un gran dia. Que construir aquell mur havia estat un gran error, perquè els murs alçats per separar persones són un gran error. I encara n'hi ha molts. Molts de nous, com el que separa Israel i Palestina, com el que recorre la frontera entre Mèxic i Estats Units. Els murs són un error i una vergonya per la humanitat. Cada dia ha de ser 9 d'octubre, cada dia han de caure els murs que separen germans.
I així era. Avui tothom té clar que aquell va ser un gran dia. Que construir aquell mur havia estat un gran error, perquè els murs alçats per separar persones són un gran error. I encara n'hi ha molts. Molts de nous, com el que separa Israel i Palestina, com el que recorre la frontera entre Mèxic i Estats Units. Els murs són un error i una vergonya per la humanitat. Cada dia ha de ser 9 d'octubre, cada dia han de caure els murs que separen germans.
3 comentaris:
Aquests imatge m'emocionen molt,...saps? feia quasi un mes que havia estat a Berlín hi haviem tocat el mur, un dia gris d'octubre camí a l'antiga Iugoslavia...com ha canviat Europa. Jo tenia 23 anys...
I si fem un recopilatori de les bajenades que es digueren fa 20 anys?
Quines imatges! Un succés que va canviar totalment la història!
Publica un comentari a l'entrada