És la base de l'Estat del Benestar, la contribució proporcionada. Qui té poc contribueix poc, qui té molt contribueix molt. Sumant els molts que tenen poc i els pocs que tenen molt, s'arriba a un equilibri en el qual tothom accedeix als serveis bàsics i l'Administració pot finançar les seves inversions per millorar la qualitat de tots.
Ja sé que això és la teoria, i que realitat no és tan bonica, però si volem una democràcia social que vagi progressant, cal que aquests principis es compleixin al peu de la lletra. Cal que qui guanya més diners no tingui subterfugis legals per lliurar-se de pagar la part que els toca, a costa dels més humils, i en aquesta tesitura es troben els grans empresaris multimilionaris, que fan les mil i una estratègies per estalviar-se la seva contribució i els futbolistes de sous astronòmics.
M'agrada molt el futbol, m'agrada molt l'espectacle que ens dónen els cracks, i m'està bé que cobrin el que cobren. Els paga una entitat privada que pot fer el que li roti, però que segueixin el reglament del joc social i que paguin els impostos corresponents als seus ingressos. M'és igual si paga el club o el jugador, però que paguin.
La LPF amenaça amb anar a la vaga. Doncs que hi vagin. Me la bufa quedar-me sense futbol si és per salvaguardar un dels principis bàsics de la nostra societat. I als dirigents dels clubs els recordo que si poden fitxar jugadors amb aquest catxé és perquè els plebeus paguem els abonaments i les entrades als estadis, comprem el seu merxandatge i veiem els seus partits per televisió. Així que no juguin amb foc, que nosaltres també en podem fer, de vaga.
Il·lustració: Turios a El Economista.es
Ja sé que això és la teoria, i que realitat no és tan bonica, però si volem una democràcia social que vagi progressant, cal que aquests principis es compleixin al peu de la lletra. Cal que qui guanya més diners no tingui subterfugis legals per lliurar-se de pagar la part que els toca, a costa dels més humils, i en aquesta tesitura es troben els grans empresaris multimilionaris, que fan les mil i una estratègies per estalviar-se la seva contribució i els futbolistes de sous astronòmics.
M'agrada molt el futbol, m'agrada molt l'espectacle que ens dónen els cracks, i m'està bé que cobrin el que cobren. Els paga una entitat privada que pot fer el que li roti, però que segueixin el reglament del joc social i que paguin els impostos corresponents als seus ingressos. M'és igual si paga el club o el jugador, però que paguin.
La LPF amenaça amb anar a la vaga. Doncs que hi vagin. Me la bufa quedar-me sense futbol si és per salvaguardar un dels principis bàsics de la nostra societat. I als dirigents dels clubs els recordo que si poden fitxar jugadors amb aquest catxé és perquè els plebeus paguem els abonaments i les entrades als estadis, comprem el seu merxandatge i veiem els seus partits per televisió. Així que no juguin amb foc, que nosaltres també en podem fer, de vaga.
Il·lustració: Turios a El Economista.es
8 comentaris:
Sí senyor. Vaig llegir la notícia l'altre dia i em vaig quedar a cuadros de saber que aquesta gent està exenta de pagar el que paga "tot fill de veí"...
I que facin vaga, que no és una necessitat vital... a veure quant duren alguns sense poder mantenir el seu nivell de vida per no cobrar...
Crec que jo no ho hagués expresat millor! No tenen perquè està exents de pagar com la resta. Si guanyen, que paguin!
Que paguin! com tothom!
Que paguin!
Lo uqe hem cabreja mes es que excepció aquesta va ser per fitxar a Beckahm, això es un país de pandereta
Abans de beckham la lliga va arribar a colocar 3 equips a les semis de la champions per tant que no me vinguin que no vindran jugadors
El que era totalment injust i increible era que només cotitzessin un 24%. A pagar com tothom, collons!
Sí senyor!!!
Merxandatge o merxantatge? Per que pels preus que li posen...
Publica un comentari a l'entrada