Aquest matí, a primera hora, tenia una reunió a la que no volia fer tard. Per assegurar el tret, m'he llevat més d'hora, he fet les activitats matutines més ràpid i he sortit de casa molt abans. Però el que hauria d'haver estat una plàcida arribada abans d'hora s'ha convertit en una autèntica cursa d'obstacles:
- Hi havia un cotxe aparcat en doble fila davant del meu, i com posar-se a pitar com un energumen a quarts de vuit del matí és lleig, he hagut d'entrar a tots els establiments oberts (la majoria bars) buscant el propietari del cotxe. Finalment ha aparegut.
- Algú deu haver canviat la sincronització dels semàfors per putejar-me, perquè, des de casa fins el meu objectiu, no n'he trobat ni un de verd.
- En un carrer estret, sense possible escapatòria ni itinerari alternatiu, he trobat un camió de les escombraries que s'ha aturat a tots els contenidors del carrer.
- Mentre esperava darrera el camió, un senyor s'ha apropat a la meva finestra i m'ha començat a parlar de manera incomprensible, tot deixant anar capellans. Evidentment, això no ha endarrerit la meva marxa, però ha estat francament desagradable.
- En un altre carrer estret, anava darrera un autobús que ha fet quatre o cinc parades, i mentrestant, una ambulància amb la sirena en marxa ens ha fet apartar a tots com hem pogut. La tornada a la marxa normal ha estat realment dramàtica (sense parlar dels fills de puta que han aprofitat l'ambulància per passar mentre els altres ens esperàvem).
- Al lloc on anava, en aquella hora, hi ha aparcament de sobra, però casualment avui, he trigat deu minuts ben bons a trobar un forat.
Al final he arribat deu minuts tard. És a dir que, ja pots planificar i preveure el que vulguis per ser puntual, que al final, estàs a les mans del destí.
8 comentaris:
Així ho va voler el destí doncs.
Jo veig clarament un complot orquestrat per "ells"
Quanta educació! La majoria el que hagues fet és pitar independentment de l'hora i el lloc. Jo no tinc cotxe, però si en tingués i em passés això dubto que hagués tingut tanta paciència!
Estic amb en Dani..."ells" no han volgut per algun motiu que arribessis a temps.
Si, són "ells"... Ens vigilen... Saben el que fem i quan ho fem... I els hi agrada putejar-nos... Però de manera discreta... Amb petits gestos que sumats es converteixen en grans obstacles.
Però no saben que jo també els vigilo a "ells"... I arribara`el dia en que em venjaré de tots. Un per un... Je,je,je...
Doncs aquests "ells" deuen ser els mateixos fills de puta que el diumenge al dematí van tancar el túnel de la Rovira de baixada, fent-me fer una volta increïble per poder arribar al meu destí... (tard, òbviament).
Afortunadament, em vaig deixar guiar per la força, sinó potser encara estaria donant voltes per Barcelona, per culpa d'"ells"...
I amb un taxi, no aniries millor?
La conclusió és que la propera vegada més val que t'aixequis a l'hora de sempre i t'ho prenguis amb calma, que total, ja veus de què et serveix mirar de fer les coses bé.
Publica un comentari a l'entrada