Sovint diem que els partits polítics sempre mostren les mateixes cares, que estan enrocats en posicions partidistes i no veuen més enllà, i que cal sang nova, gent jove que refresqui les opinions i les maneres de fer.
Això no passarà mai. La gent jove que milita en els partits polítics no tenen res de frecos i la sang que corre per les seves venes és tan jove com la dels seus dinosaures. Ja fa molt temps que observo amb resignació que la joventut dels partits són calques dels líders. Repeteixen com lloros els discursos plastificats dels seus mentors, i quan parlen en públic es mostren nerviosos, però no per la responsabilitat, sinó perquè estan vigilants de no desviar-se ni una coma de les directrius estrictes del partit.
Segurament, aquests joves dubitatius són els liders del futur dels partits, perquè això és el que els partits necessiten. Cares noves, però que no se surtin de la ratlla al dibuixar la línia d'opinió establerta. Segurament, els joves amb idees, amb opinió formada i amb conviccions personals ja veuen això que jo estic dient i s'abstenen de fer de "la voz de su amo", i si hi arriben a entrar, en surten fastiguejats de fer de lloros de repetició i callar les opinions contradictòries per tal de poder progressar en el partit i arribar a ser diputats, regidors o alcaldes.
Si no fos perquè estava entre el públic, i no al seu darrera, juraria que ahir, Manuela de Madre estava ficant la mà pel cul de Núria Parlón i amb els llavis apretats llegia el discurs, mentre la Núria només movia la boca, al més pur estil Doña Rogelia. Mandeeeeeeeee?
Això no passarà mai. La gent jove que milita en els partits polítics no tenen res de frecos i la sang que corre per les seves venes és tan jove com la dels seus dinosaures. Ja fa molt temps que observo amb resignació que la joventut dels partits són calques dels líders. Repeteixen com lloros els discursos plastificats dels seus mentors, i quan parlen en públic es mostren nerviosos, però no per la responsabilitat, sinó perquè estan vigilants de no desviar-se ni una coma de les directrius estrictes del partit.
Segurament, aquests joves dubitatius són els liders del futur dels partits, perquè això és el que els partits necessiten. Cares noves, però que no se surtin de la ratlla al dibuixar la línia d'opinió establerta. Segurament, els joves amb idees, amb opinió formada i amb conviccions personals ja veuen això que jo estic dient i s'abstenen de fer de "la voz de su amo", i si hi arriben a entrar, en surten fastiguejats de fer de lloros de repetició i callar les opinions contradictòries per tal de poder progressar en el partit i arribar a ser diputats, regidors o alcaldes.
Si no fos perquè estava entre el públic, i no al seu darrera, juraria que ahir, Manuela de Madre estava ficant la mà pel cul de Núria Parlón i amb els llavis apretats llegia el discurs, mentre la Núria només movia la boca, al més pur estil Doña Rogelia. Mandeeeeeeeee?
6 comentaris:
Tu ho has dit; cadellets!
I això és perquè pesa més el partit que no la persona. Llàstima, perquè el partit no té idees, però la persona sí. Així anem...
Molt de gust!
*Sànset*
Pobre del jove entri a un partit i provi de canviar res. Tindrà els dies comptats. Si vol properar el que ha de fer es aprendre el ideari del seu líder i atrevir-se a dir el que el seu líder no pot dir per allò de la correcció política.
Salu2
espera espera com es diu això...militància?
CETINA: No es pot ser més exacte.
Han fet com sempre: col·locar a dir un nou alcalde, gastaran una morterada en promocionar-la i presentar-la com un fals "aire fresc" i a les properes eleccions, a recollir els seus fruits. Això hauria d'estar prohibit!
Hi estic molt d'acord. Són com una calcomania, quan no són encara pitjors. Potser no agradarà a tothom que ho digui, però em fan força ràbia les joventuts dels partits, perquè els veig encara més radicals i extremistes que els seus miralls. I això fa por, no sé què s'han cregut. Segurament és que s'han de fer veure, com més soroll facin, més possibilitats tenen de ser els escollits. Així que ja saps, la cosa va a pitjor, si ara tenim uns polítics que fan pena (per no dir fàstic), espera't a veure el que ve.
Publica un comentari a l'entrada