19 de novembre de 2009

Porteu-me a casa


No sentiu nostàlgia dels paisatges de la vostra infància? No voleu tornar a les muntanyes que us van veure créixer? Doncs no dubteu. Poseu-vos les botes camperes i el barret d'ala ampla i canteu amb mi:

Gairebé és el cel, el Baix Maresme
muntanyes blavoses, la Riera d'Alella.
La vida allà és vella,
és més vella que els arbres
més jove que les muntanyes,
que creixen com la brisa

Porteu-me a casa, carreteres de camp,
cap al lloc on pertanyo,
el Baix maresme, mare muntanyosa,
porteu-me a casa, carreteres de camp.

6 comentaris:

Gisela ha dit...

Què és, aquesta lletra??? L'himne de ca'teva?
(perdona la meva ignorància)

Puji ha dit...

Gis, és una traducció xurrusquera de la cançó d'abaix.kargorti

Puji ha dit...

kargorti era la paraula de verificació, sorry.

Miki ha dit...

Home pues la veritat si es viu a barcelona, sempre es pensa de tant en quant de tornar al poble.

mafalda ha dit...

I tant que ve de gust tornar a casa!
Qui perd els orígens perd la identitat, que diuen.

Per cert, ahir vaig anar al teu poble a fer quatre compres. Molt bonic!

PD: La meva paraula de verificació ha estat: realitar. Curiós!

PD2: Gràcies per passar-te pel blog i per la felicitació.

Déjà vie ha dit...

Jo...es q smpre he sigut gracienca!! (i orgullosa)