No sentiu nostàlgia dels paisatges de la vostra infància? No voleu tornar a les muntanyes que us van veure créixer? Doncs no dubteu. Poseu-vos les botes camperes i el barret d'ala ampla i canteu amb mi:
Gairebé és el cel, el Baix Maresme
muntanyes blavoses, la Riera d'Alella.
La vida allà és vella,
és més vella que els arbres
més jove que les muntanyes,
que creixen com la brisa
Porteu-me a casa, carreteres de camp,
cap al lloc on pertanyo,
el Baix maresme, mare muntanyosa,
porteu-me a casa, carreteres de camp.
muntanyes blavoses, la Riera d'Alella.
La vida allà és vella,
és més vella que els arbres
més jove que les muntanyes,
que creixen com la brisa
Porteu-me a casa, carreteres de camp,
cap al lloc on pertanyo,
el Baix maresme, mare muntanyosa,
porteu-me a casa, carreteres de camp.
6 comentaris:
Què és, aquesta lletra??? L'himne de ca'teva?
(perdona la meva ignorància)
Gis, és una traducció xurrusquera de la cançó d'abaix.kargorti
kargorti era la paraula de verificació, sorry.
Home pues la veritat si es viu a barcelona, sempre es pensa de tant en quant de tornar al poble.
I tant que ve de gust tornar a casa!
Qui perd els orígens perd la identitat, que diuen.
Per cert, ahir vaig anar al teu poble a fer quatre compres. Molt bonic!
PD: La meva paraula de verificació ha estat: realitar. Curiós!
PD2: Gràcies per passar-te pel blog i per la felicitació.
Jo...es q smpre he sigut gracienca!! (i orgullosa)
Publica un comentari a l'entrada