No puc negar que, des del primer dia, Barack Obama ha despertat les meves simpaties. És negre (ric i un xic especial, però negre, al capdavall), és entusiasta, és engrescador, és carismàtic, és conciliador, ha fet les propostes més progressistes que s'han fet mai als Estats Units i ha canviat el "fer del món un lloc més segur" del seu antecessor per un "fer del món un lloc més pacífic i habitable".
Però totes aquestes propostes, sensacions i intencions, molt lloables per a algú en el seu càrrec, encara no han deixat de ser més que això: propostes, sensacions i intencions. Res s'ha concretat encara en fets. La primera potència mundial segueix sent líder en armes de destrucció massiva, en ingerència violenta a altres països per obtenir benefici propi, en emissions de gasos hivernacle, i President dels Estats Units i Pau segueixen sent dos conceptes antagònics.
És per això que penso que donar el premi Nobel de la Pau fa perdre tot el valor a aquest premi, si és que encara li'n qudava algun. Com vaig sentir a algú a la ràdio l'altre dia, és com donar el Nobel d'economia a Madoff o el de medicina al Dr. Menguele. És el premi del cinisme i la ironia.
Així que, quan gràcies a les meves conegudes dots conciliadores, l'acadèmia sueca anunciï el meu nom com a premi Nobel de la Pau, ja se'l poden posar allà on els càpiga, que jo no el vull.
Però totes aquestes propostes, sensacions i intencions, molt lloables per a algú en el seu càrrec, encara no han deixat de ser més que això: propostes, sensacions i intencions. Res s'ha concretat encara en fets. La primera potència mundial segueix sent líder en armes de destrucció massiva, en ingerència violenta a altres països per obtenir benefici propi, en emissions de gasos hivernacle, i President dels Estats Units i Pau segueixen sent dos conceptes antagònics.
És per això que penso que donar el premi Nobel de la Pau fa perdre tot el valor a aquest premi, si és que encara li'n qudava algun. Com vaig sentir a algú a la ràdio l'altre dia, és com donar el Nobel d'economia a Madoff o el de medicina al Dr. Menguele. És el premi del cinisme i la ironia.
Així que, quan gràcies a les meves conegudes dots conciliadores, l'acadèmia sueca anunciï el meu nom com a premi Nobel de la Pau, ja se'l poden posar allà on els càpiga, que jo no el vull.
9 comentaris:
Ja hi ha altra mena de premis per gent que fa pantomimes així. Potser entendria que li donessin d'aquí a 8 anys, quan hagi acabat els mandats, si és que ha pogut dur a terme alguna de les accions que proposa, però ara? Què porta, un any al càrrec? Aquí s'ha pagat molta pasta perquè així sigui, no? Però potser és que malentenem aquest premi, o el concepte de pau. Segur que ells en saben més.
Mr. Obama és (encara que no porti uniforme)el Comandant en Cap del major exercit del planeta.
I no oblidem que les candidatures al Nobel es van tancar pocs dies després d'accedir al càrrec. O sigui, una autèntica pantomima.
Aquest home està patint una gran pressió, per a que plegui.
Siguem honestos, no podrà satisfer tothom i només pot anar a pitjor.
A vore si fan presidenta la Monica Lewinsky.
A mi l'Obama aquest em recorda a Kennedy, un fill de puta com un piano amb posat de bon paio. Això si, passarà a la Història com un gran lluitador pels drets humans i bla, bla, bla.... com Kennedy.
Josep, una gran pressió és la que pateix Nacho Vidal als pantalons
Tio! si te'l donen agafa'l, home, no siguis així! Si no el vols, me'l dones i canviem la placa posant-hi el meu nom...jajajajja jo sóc més xoriça!
Sobre l'Obama...de moment només diré que els altres podien haver donat aquest missatge de calma a la població d'EEUU i no ho van fer...no sé quins criteris fan servir a Suècia, però no seré jo qui criticaré una gent que em deixa els mobles tan bé de preu.
Ui ui ui, us veig molt "anti"! Només entenc que se li doni com a revulsiu per engrescar-lo a dur a terme la seva feina. I quina és la seva feina? Buscar la manera de fer el seu país (i per extensió el món sencer; ves, és el president dels Estats Units!) un lloc més segur.
Que hi deu haver 10.000 persones que se'l mereixen més que ell? Hi estic d'acord; però no tenen les eines de què disposa Obama per fer realitat els seus somnis d'un món millor.
Porta poc temps, però deu n'hi do com s'hi està posant.
Però...però si ja el tens, el Nobel al tipus més sincer que corre per la blogosfera!!!
Petonassos!
Mira jo estic amb el Ferran, potser li han donat com incentiu, pero almenys parla de coses algo diferents que el imbecil de Bush.
A mes el escut que volia ficar davant de rusia Bush, no el ficara i això suposa un pas a no provocar una guerra tonta.
I que es un home que intenta fer coses. No li sortiran, segur, i algunes no s'entendran, però crec que almenys ho intenta , que ja es molt mes que molts caps d'estat.
Publica un comentari a l'entrada