Han passat 69 anys des que aquella matinada freda d'un 15 d'octubre, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, van executar el President Companys. Una execució a sang freda precedida per un judici sumaríssim ple d'irregularitats i falsedats, que va acabar amb la vida de l'únic president escollit democràticament d'Europa que ha estat condemnat i executat pel moviment feixista. La mort de Companys és una més, una més dels milers d'alcaldes, regidors, dirigents polítics, lluitadors anònims per la llibertat i algun que altre desgraciat que simplement passava per allà. El procés judicial i la mort de Companys és un símbol que representa tots aquests milers.
I resulta que passats 69 anys, i després de 32 anys de democràcia, encara ningú ha demanat perdó, ningú ha fet cap gest per anul·lar aquell judici infame, i tot just ara, sembla que el Govern d'Espanya "suggerirà" al Tribunal Suprem la revisió del judici.
Si al final el judici es revisa i s'anul·la servirà de res? Segurament que no. Ningú tornarà els anys perduts a Companys i la seva família, ni a cap dels milers de víctimes assassinades per pensar diferent. Però el que sí que ens tornarà és la dignitat. A cadascun dels executats, a la Generalitat com a institució legítima i a tots nosaltres com a poble. I aquests dies us atipareu de sentir els hereus de les mans executores que això només serveix per reobrir ferides, que és el que els interessa dir. En canvi jo, estic convençut que serveix per tancar-les.
I resulta que passats 69 anys, i després de 32 anys de democràcia, encara ningú ha demanat perdó, ningú ha fet cap gest per anul·lar aquell judici infame, i tot just ara, sembla que el Govern d'Espanya "suggerirà" al Tribunal Suprem la revisió del judici.
Si al final el judici es revisa i s'anul·la servirà de res? Segurament que no. Ningú tornarà els anys perduts a Companys i la seva família, ni a cap dels milers de víctimes assassinades per pensar diferent. Però el que sí que ens tornarà és la dignitat. A cadascun dels executats, a la Generalitat com a institució legítima i a tots nosaltres com a poble. I aquests dies us atipareu de sentir els hereus de les mans executores que això només serveix per reobrir ferides, que és el que els interessa dir. En canvi jo, estic convençut que serveix per tancar-les.
3 comentaris:
Es que a aquest país tenim una manera molt peculiar de tancar els períodes dictatorials..."una transició exemplar"... els ous!
"Atado y bien atado"... mira si ho tenia clar el cabró.
La "tabula rasa" està clar i demostrat que no funciona. Les coses s'han de fer com cal, per no caure en la repetició d'atrocitats històriques cal recordar, i valorar. Estic amb tu, Jordi, de que serveix per tancar ferides.
No puc afegir res al que ja ha dit el Dani R.
Publica un comentari a l'entrada