Està clar que saber fer anar els peus no és garantia de saber fer anar el cervell. Diego Armando Maradona va ser un dels millors futbolistes de la història, però els seus episodis de drogaddicció, d'obesitat mòrbida i de violència gratuïta ja van demostrar que al cap no hi té pas res. Ara és seleccionador d'Argentina i ja es veia venir que les seves poques llums sortirien aviat a la superfície. I així va ser. El joc d'Argentina, una de les potències futbolístiques mundials, ha deixat molt que desitjar, i els resultats també. En un lloc on el futbol és una religió o una qüestió d'estat, els periodistes s'hi han llençat al damunt. Bé, més o menys com passaria aquí.
Finalment, ha aconseguit, amb un joc soporífer i in extremis, classificar l'equip pel Mundial. I lluny de mostrar dos dits de front, ha carregat contra els periodistes que li han fet la vida impossible i amb unes formes propies d'una tertulia de bar barribaixer. I és que això que ha dit l'amic Diego, l'ha deixat la mar de descansat, però si tens una mica de cap, només es pot dir d'una manera: amb la Copa del Món a una mà i la carta de dimissió a l'altra.
Finalment, ha aconseguit, amb un joc soporífer i in extremis, classificar l'equip pel Mundial. I lluny de mostrar dos dits de front, ha carregat contra els periodistes que li han fet la vida impossible i amb unes formes propies d'una tertulia de bar barribaixer. I és que això que ha dit l'amic Diego, l'ha deixat la mar de descansat, però si tens una mica de cap, només es pot dir d'una manera: amb la Copa del Món a una mà i la carta de dimissió a l'altra.
5 comentaris:
Argentinisme en estat pur.
Què sona xenòfob el que he dit? Bé, doncs llavors hauríem d'escoltar el que diuen els argentins que viuen ací a Europa.
I diuen que és això, "argentinisme en estat pur".
Segurament unes paraules que s'haurà d'empassar, i tal com està jugant l'Argentina segurament serà més aviat que tard. Però no hi pateixo gens, per ell farà!
...i no deixeu d'escoltar la cançó dedicada als periodistes al final del partit amb els jugadors!!! no té preu
Jaja pues jo si no fos per aquests personatges, no m'agradaria tant el futbol.
Encara que una part de raó te, per uqe ja sabem que hi ha molt periodisme, que disfruta més quant les coses van malament que a la inversa.
Si, ja es veu que les sobredosis i això li han fet perdre la poca massa cerebral que tenia. El que no entenc és perquè encara el consideraven un Déu per allà, a mi em fot una ràbia el tio... per què no l'afegeixes a la llista aquella que teníem a mitges?
Publica un comentari a l'entrada