A mi m'és ben igual si els Jocs Olímpics del 2016 se celebren a Madrid, a Chicago o a Vladivostok, així que no estic en contra de la candidatura de Madrid. Simplement me la bufa. I començo així per a que els nacionalistes espanyols no pensin amb el que diré en el post d'avui que els catalans només vivim per putejar-los. I és que per a presentar aquesta candidatura s'ha de tenir, com a mínim, poca vista.
Només cal mirar el patró de ciutats que han acollit els Jocs per veure que el COI va repartint la seu per l'ample del món, i cal remuntar-se a molts anys enrera per trobar dos Jocs Olímpics consecutius en el mateix continent. Madrid va perdre el tren del 2012 i el va guanyar Londres. Em sembla molt legítim que tornin a presentar la seva candidatura, però amb una mica de vista s'haurien esperat quatre anys més, ja que està clar que després de Londres, no vindrà una altra ciutat europea, sinó probablement, americana. Així que Gallardón vola avui cap a Copenhage amb la seva famosa corazonada, però a mi la corassonada em diu que tornaran amb la cua entre les cames, i tot, per falta de vista.
A no ser que tinguin més vista que ningú, i Madrid es vulgui convertir en l'eterna candidata, i amb aquesta excusa, avançar, encara més, en infrastructures i serveis, per distanciar-se de la molesta Barcelona, que surt fins i tot a les pelis del Woody Allen.
Logo extret de cretinolandia
Només cal mirar el patró de ciutats que han acollit els Jocs per veure que el COI va repartint la seu per l'ample del món, i cal remuntar-se a molts anys enrera per trobar dos Jocs Olímpics consecutius en el mateix continent. Madrid va perdre el tren del 2012 i el va guanyar Londres. Em sembla molt legítim que tornin a presentar la seva candidatura, però amb una mica de vista s'haurien esperat quatre anys més, ja que està clar que després de Londres, no vindrà una altra ciutat europea, sinó probablement, americana. Així que Gallardón vola avui cap a Copenhage amb la seva famosa corazonada, però a mi la corassonada em diu que tornaran amb la cua entre les cames, i tot, per falta de vista.
A no ser que tinguin més vista que ningú, i Madrid es vulgui convertir en l'eterna candidata, i amb aquesta excusa, avançar, encara més, en infrastructures i serveis, per distanciar-se de la molesta Barcelona, que surt fins i tot a les pelis del Woody Allen.
Logo extret de cretinolandia
7 comentaris:
Barcelona no va aconseguir l'organització dels Jocs fins a la cinquena vegada que s'hi va presentar. Madrid deu voler cremar tots els cartutxos a correcuita, per arribar a la cinquena com abans millor (per ells).
Ah!, jo sí estic en contra de Madrid olímpica. Espero que no els els concedeixin mai, els Jocs.
De bon rollo.
Tots aquests intents fallits costen pasta oi?
I have a dream!
Madrid Olímpica al 2016 i Catalunya estrenant la seva recent independència desfilant a la cerimònia inaugural.
Si és com diu en Dani, vale.
I la de diners que deu costar tot això! I qui ho paga?
Per mi, sincerament, ja poden tornar amb la cua entre cames.
M'afegeixo al somni del Dani R.
Totalment d'acord amb el que exposes!!! Salut!
A mi ja me la va bufar l'Olimpiada del 92', o sigui que imagina que penso de la candidatura de Madrid...
Publica un comentari a l'entrada