Ja us vaig dir fa uns dies que havia començat dieta, i se m'està fent increïblement difícil seguir-la. Vagi on vagi trobo temptacions de menges exquisides que em persegueixen, i encara es fan més temptadores quan sé que a casa m'espera una amanideta o un plat de mongeta tendra. Es per això que aquest matí de divendres recupero aquest monòleg d'en Capri. Va ser enregistrat fa més de vint anys, però si ens diguéssin que és d'abans d'ahir ens ho creuriem (si no fos perquè parla en pessetes, és clar).
I és que és igual que fos l'època d'en Capri, avui, o quan visquem en colònies a la Lluna. Mengem massa!
P.S: Pssst! Pssst! Que he perdut tres quilos en cinc dies!
I és que és igual que fos l'època d'en Capri, avui, o quan visquem en colònies a la Lluna. Mengem massa!
P.S: Pssst! Pssst! Que he perdut tres quilos en cinc dies!
7 comentaris:
Tres quilos en cinc dies??? Vols dir que això és bo? A veure si et tornaràs anorèxic!
Molt bo el monòleg! Jo crec que moltes vegades mengem pels ulls, aquest és el problema!
Bé, moltes felicitats pels quilos perduts i ves preparant la butxaca, que t'hauràs de comprar un lot de pantalons dues talles més petites dels que portes ara!
eiiii passem la dieta jo també vull perdre tres kikos amb una setmana
Ull amb la dieta!!! perdre una mica de pes si a un li cal, està bé, però no ens passem que menjar és una necessitat però també un plaer!! ànims amb les amanides! i de tant en tant... algun capritxet! ;)
Quin crack en majuscules en Capri !
Pimpollo!
jo també vull la dieta, tinc 4 quilets estiuencs que he aconsseguit amb horxatetes i gelats i tinc un mes per perdre'ls, que toca "festassa".... per cert, vaig a pels special k, que hi ha gana :(
Publica un comentari a l'entrada