A l'interior d'illa on dóna la finestra de la nostra habitació, a més del Lidl, hi ha moltes cases baixes d'aquelles que tenen un pati al darrera. En un d'aquests patis hi ha un preciós i enorme nesprer. En aquest principi d'estiu, l'arbre s'ha carregat de grossos i vistosos nespres. La fruita dolça i fresca ha cridat l'atenció d'una parella de garses, que cada dia sens falta, a dos quarts de sis del matí, venen a esmorzar nespres eufòriques, i no estalvien en aguts i profusos crits de joia. Que bonica és la natura!
... algú em pot deixar una escopeta?
... algú em pot deixar una escopeta?
5 comentaris:
Buf, no me'n parlis, de la natura. A Berlin, en aquesta època de l'any, es fa de dia a quarts de quatre de la matinada; en una ciutat que sembla un oasi de verd i aigua, els pàjarus comencen a piar com desesperats a quarts de cinc, mentre el sol ja és ben amunt. Per acabar-ho d'adobar, els alemanys tenen el costum de no posar persianes a les finetres... Segueixo? Aitx.
Sort que els coloms son prou silenciosos sinó Barcelona seria una ciutat fantasma.
Pregueu per que les garses urbanes no agafin el ritme reproductor de coloms i cotorres.
Podriem acusar a las garces de mobbing urbà?
res, home que montin una petita central nuclear al pati de casa i ja està, ja veuràs que ràpid marxen ... ;)
Jo tinc al davant del meu balcó tot d'arbres, hi habiten una mena d'ocellots cridaners que semblen coloms dels grossos i no ho són.... i més matiners que els teus, i tots els cotxes del carrer van plens d'enganxifoses "cosetes" que deixen anar tot el san dia.... no sé què caram deuen menjar, però obviaré entrar en detalls.... un dia d'aquests que sàpigues, que sortiré als diaris.... GRRRRRR!!!!
Publica un comentari a l'entrada