10 de juny de 2009

No t'enganyis, la qualitat no és cara


Molt a prop de casa, just al girar la cantonada hi havia un magatzem de peces industrials d'aire condicionat. El local agafava gairebé tota l'amplada de l'interior d'illa, i la tronada teulada d'uralita era part del paisatge que es veu des de la finestra de la nostra habitació. Un bon dia, l'empresa en qüestió va tancar, i ràpidament van penjar a la porta un cartell d'"En Venda". Es notava la crisi, i el cartell va estar penjat durant molt temps, fins que tot d'un plegat, ara fa dos mesos, va desaparèixer. Vam començar a observar que hi estaven fent alguna cosa a dins. Feien obres, treien runa, i sense previ avís, un matí de dissabte, mirant per la finestra, ens vam percatar que la teulada d'uralita ja no hi era, i tot el llarguíssim local estava al descobert. El dilluns següent començaven a muntar una nova i moderna teulada de xapa, i aquell mateix dia, una pancarta a la porta anunciava la propera obertura d'un supermercat LIDL. Vam pensar que allò anava per llarg, però quinze dies més tard, una nova pancarta deia que la gran inauguració seria al cap de quinze dies. Si hoooooooome! -Vam pensar-, però vès que el senyor LIDL, en només dos mesos des de que va adquiri el local, ha muntat un supermercat, l'ha omplert de gènere i de treballadors, i des del dia de la inauguració, el passat dijous, també l'ha omplert de clients.

Hi hem anat a comprar dues vegades i sembla que fan tarifa plana, perquè comprant coses diferents i quantitats diferents, els dos cops ens ha costat gairebé el mateix: 20 eurus. Em faré un fart de menjar iogurts de mig quilo i miraré els publireportatges a quàdruple pàgina del 20 minutos, per trobar superofertes de coses que no necessito per córrer a buscar-les abans que s'esgotin, i potser deixaré d'odiar una mica (només una mica) el calvo amb ulleres que selecciona els préssecs un a un.

Val, segon post seguit sobre compres. Prometo que demà parlo d'una altra cosa.

8 comentaris:

Charlie Hi-Hat ha dit...

Ho sento però discrepo moltíssim.
Durant un temps vam estar comprant a dos Lidl diferents de Granollers, i t'asseguro que era la cosa més cutre i dolenta que hem vist mai.
I no només era la imatge i el gust, sinó que va ser l'època en que més ens vam posar malalts de tota la nostra vida.
Va ser deixar d'anar-hi i vam tornar a ser persones sanes.

XeXu ha dit...

I a mi que aquest supermercat no m'acaba de fer el pes... però bé, pitjor és el Plus, també t'ho dic ara...

DooMMasteR ha dit...

Home, jo vaig de tant en tant i tampoc el trobo dolent... Tot depen de lo que es compri, clar.

Jordi ha dit...

Quan comencem a tenir una edat, entre els amics en lloc de parlar de sortir de festa o d'aquella o d'aquella altra, parles de posar rentadores, fer menjars i anar a comprar... jejeje

He anat alguna vegada al LIDL i la veritat és que els iogurts de mig quilo estan molt bons!!

Oscar ha dit...

Doncs jo hi he entrat un parell de vegades i he fugit per potes. Em fan pors els LIDLs...

Cris ha dit...

No és un súper que freqüenti ni de conya, tot i que molts dels meus coneguts hi van aqui al poble.... (si, els iogurts del millor, diuen).... No sé per què, però compra grossa a l'Eroski-Caprabo o al "carreflús" de tota la vida.... Ja aniràs passant el parte, eh? però demà no :)

Joana ha dit...

Jo no hi vaig però no sé el per què...Com d'altres supers. L'únic que et puc dir és que un amic de Berlin em va dir que allà hi van molt i que considerava que els productes eren de qualitat....L'altre cosa és els gustos i la relació que tenim/tenen amb la gastronomia i amb la qualitat que esperem dels productes!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Charlie Hi-Hat, potser era per que els iogurts estàn fets amb llet en pols provinent d'Ucraina???

Jo al Lidl només compro eines: sòn bones i a bon preu