No t'enganyis, la qualitat no és cara

Molt a prop de casa, just al girar la cantonada hi havia un magatzem de peces industrials d'aire condicionat. El local agafava gairebé tota l'amplada de l'interior d'illa, i la tronada teulada d'uralita era part del paisatge que es veu des de la finestra de la nostra habitació. Un bon dia, l'empresa en qüestió va tancar, i ràpidament van penjar a la porta un cartell d'"En Venda". Es notava la crisi, i el cartell va estar penjat durant molt temps, fins que tot d'un plegat, ara fa dos mesos, va desaparèixer. Vam començar a observar que hi estaven fent alguna cosa a dins. Feien obres, treien runa, i sense previ avís, un matí de dissabte, mirant per la finestra, ens vam percatar que la teulada d'uralita ja no hi era, i tot el llarguíssim local estava al descobert. El dilluns següent començaven a muntar una nova i moderna teulada de xapa, i aquell mateix dia, una pancarta a la porta anunciava la propera obertura d'un supermercat LIDL. Vam pensar que allò anava per llarg, però quinze dies més tard, una nova pancarta deia que la gran inauguració seria al cap de quinze dies. Si hoooooooome! -Vam pensar-, però vès que el senyor LIDL, en només dos mesos des de que va adquiri el local, ha muntat un supermercat, l'ha omplert de gènere i de treballadors, i des del dia de la inauguració, el passat dijous, també l'ha omplert de clients.

Hi hem anat a comprar dues vegades i sembla que fan tarifa plana, perquè comprant coses diferents i quantitats diferents, els dos cops ens ha costat gairebé el mateix: 20 eurus. Em faré un fart de menjar iogurts de mig quilo i miraré els publireportatges a quàdruple pàgina del 20 minutos, per trobar superofertes de coses que no necessito per córrer a buscar-les abans que s'esgotin, i potser deixaré d'odiar una mica (només una mica) el calvo amb ulleres que selecciona els préssecs un a un.

Val, segon post seguit sobre compres. Prometo que demà parlo d'una altra cosa.