La piconadora

El Madrid va fer el joc que fa sempre: jugades per la banda buscant la centrada i jugades a pilota parada que li donen dos o tres gols i parades magistrals de Casillas. Aquesta fórmula els ha donat resultat jornada rere jornada. Però dissabte amb això no n'hi va haver prou. Dissabte es van trobar al davant una piconadora que els passava pel damunt sense descans, creant joc, i a sobre, creant un joc espectacular, movent la pilota constantment, des de la defensa fins a les puntes. Onze jugadors en estat de gràcia van torejar a un Madrid que es començava a creure que encara podia guanyar una lliga que és blaugrana de cap a peus. Dissabte vaig veure el millor futbol que he vist mai. Si el futbol ha de divertir, ha de fer vibrar, ha de ser ràpid, el Barça, dissabte, ens va ensenyar com s'ha de jugar a futbol.

I tot i tenir aquest equip meravellós, dimecres haurem de tornar a patir, perquè tindrem davant una altra piconadora. Amb un altre estil, sí, però una piconadora. I el que em fa més por és l'estratega que hi ha assegut a la banqueta. I hauríem d'estar tranquils, perquè jugant com dissabte podem guanyar qui sigui, però cada dia no és diumenge, i com diu el míster, cal tocar de peus a terra, així que anem a Londres predisposats a patir. I jo, de moment, pel que pateixo és per si veuré el partit. Seré a Toledo. M'hauré de buscar alguna penya blaugrana per poder veure el partit sense risc de ser linxat. Algú en coneix cap?