30 d’abril de 2009

Serendípia


Ahir a la tarda tornava de la meva visita a terres tarragonines quan em va passar una cosa d'allò més estranya. Vaig veure dos personatges d' El cor de la ciutat, la Sandra i el Nico, és a dir la Nausicaa Bonnin i en Raül Tortosa. En la sèrie, aquests dos personatges són parella i sovint apareixen junts. Fins aquí res especial, em direu. No és estrany veure actors passejant-se per Barcelona, i si són companys de repartiment a una sèrie, encara més. Però el cas és que els vaig veure per separat amb molt poca estona de diferència. Mentre feia cua a la Ronda del Mig, al cotxe del costat hi havia un noi parlant sol mentre mirava de reüll uns papers. De seguida vaig reconèixer en Raül Tortosa, i vaig pensar que estava repassant guions. Cosa de 15 minuts més tard, baixant pel carrer Bailén, se'm va parar al costat una noia en bici, i vaig comprovar astorat que era la Nausicaa Bonnin.

M'agrada veure personatges televisius pel carrer, perquè després et queda una certa sensació d'irrealitat, però el que em va passar ahir em va portar a un estat de serendípia que encara em dura.

5 comentaris:

Modgi ha dit...

I què va fer, va parar el cotxe i li va tocar un pit a la Nausicaa? Quin va ser el descobriment?

Oscar 7m76 ha dit...

Què vas fumar-te a Salou?

Jo Mateixa ha dit...

Però encara et tragues els culebrots de TV3??, veig que les coses no han canviat tant per aqui :-P

petonets guapissim!!!!

zel ha dit...

M'has fet riure amb la serendípia, clar ho he hagut d'anar a veure...

pluja ha dit...

jajaja! espero que l'estat no et duri molt!