Passar "una noche toledana" és una expressió que vol dir passar mala nit. És el que aquí diriem la nit del lloro, i l'expressió vé més o menys d'aquí. Però vès per on, les meves dues nits toledanes han estat fantàstiques.
He estat en un congrés de la meva matèria laboral, que és molt específica, i em pensava que érem quatre gats, i resulta que a Espanya hi ha centenars de persones que es dediquen al mateix que jo. El contingut del congrés ha estat més aviat fluixet, he après poques coses, però he conegut molta gent, he fet contactes i inicis d'amistat. Si bé el congrés va ser una mica fracàs, el que no va fallar van ser les activitats lúdiques. Ens van oferir esmorzars, cocktails, dinars i sopars espectaculars i una visita turísica nocturna. Vam menjar i beure de collons i ens van tractar de meravella. A més, Toledo m'ha sorprès molt. És una ciutat preciosa carregada d'història.
La primera nit em vaig perdre el partit del Barça, però un assafato del congrés portava uns auriculars amb la ràdio i m'anava informant. Quan es va arribar al minut 45 em va dir: lo siento, chico, esto ya está. I quan ja em començava a fer la idea de la decepció, em va trucar el meu pare i em va alegrar la nit. Vam celebrar-ho a un cigarral, que és una mena de masia antiga rehabilitada com a bar de copes, i vam fer uns gintònics a la fresca. Per cert, temperatures infernals: mínimes de 20 i màximes de 34, i jo que anava preparat per si feia fresca!
La segona nit, després de sopar vam agafar un taxi i ens en vam anar al casc antic de Toledo, on vam beure i ballar fins altes hores de la matinada al Círculo del Arte, una discoteca instal·lada dins una antiga església. Fantàstic. El pitjor, haver d'anar al congrés de nou a les 10 del matí havent dormit tres hores. A la tarda, AVE i cap a Barcelona. L'AVE m'ha encantat. Almenys el sacrifici que han fet, fan i faran els usuaris de rodalies serveix per alguna cosa.
I ja torno a ser aquí, torno a la rutina, però torno amb un pòsit de bones experiències i amb noves amistats a Oviedo, Málaga, Marbella, Villarobledo i Alcoi.
Foto: Rafael Santiago
He estat en un congrés de la meva matèria laboral, que és molt específica, i em pensava que érem quatre gats, i resulta que a Espanya hi ha centenars de persones que es dediquen al mateix que jo. El contingut del congrés ha estat més aviat fluixet, he après poques coses, però he conegut molta gent, he fet contactes i inicis d'amistat. Si bé el congrés va ser una mica fracàs, el que no va fallar van ser les activitats lúdiques. Ens van oferir esmorzars, cocktails, dinars i sopars espectaculars i una visita turísica nocturna. Vam menjar i beure de collons i ens van tractar de meravella. A més, Toledo m'ha sorprès molt. És una ciutat preciosa carregada d'història.
La primera nit em vaig perdre el partit del Barça, però un assafato del congrés portava uns auriculars amb la ràdio i m'anava informant. Quan es va arribar al minut 45 em va dir: lo siento, chico, esto ya está. I quan ja em començava a fer la idea de la decepció, em va trucar el meu pare i em va alegrar la nit. Vam celebrar-ho a un cigarral, que és una mena de masia antiga rehabilitada com a bar de copes, i vam fer uns gintònics a la fresca. Per cert, temperatures infernals: mínimes de 20 i màximes de 34, i jo que anava preparat per si feia fresca!
La segona nit, després de sopar vam agafar un taxi i ens en vam anar al casc antic de Toledo, on vam beure i ballar fins altes hores de la matinada al Círculo del Arte, una discoteca instal·lada dins una antiga església. Fantàstic. El pitjor, haver d'anar al congrés de nou a les 10 del matí havent dormit tres hores. A la tarda, AVE i cap a Barcelona. L'AVE m'ha encantat. Almenys el sacrifici que han fet, fan i faran els usuaris de rodalies serveix per alguna cosa.
I ja torno a ser aquí, torno a la rutina, però torno amb un pòsit de bones experiències i amb noves amistats a Oviedo, Málaga, Marbella, Villarobledo i Alcoi.
Foto: Rafael Santiago
3 comentaris:
Es lo que tiene això de viatjar, que sempre t'enduus sorpreses. Bentornat a les Catalunyes, t'hem trobat a faltar!
A això li dius treballar?
El ave, totalment d'acord amb tu es molt bonic. Però es molt bonic per la gent de pasta.
44 euros anar a Lleida, pues bueno jo li dic atracament.
Clar però això no esta montat per els viatgers normals.
Ho sento, però es que l'ave m'indigna el robo i sempre hem surt això quant algú comenta algo del atracament amb rodes aquell.
Publica un comentari a l'entrada