12 de maig de 2009

Capvespre al riu


Les orenetes volaven damunt el seu cap, caçant els mosquits que en la primera hora d'aquell vespre d'estiu rondaven per damunt l'aigua del riu. Estava absort en els seus pensaments contemplant el paisatge idíl·lic i no la va sentir arribar. Es va espantar quan la va veure aparèixer davant seu. La llum del sol ponent l'enlluernava i només era capaç de veure la silueta esvelta de la noia, i els llargs cabells foscos voleiant al vent. Es va asseure molt a prop seu. Uns ulls foscos i menlancòlics el miraven amb curiositat, i abans que pogués reaccionar, va notar a la boca l'escalfor dels llavis molsuts d'ella, que li regalava una besada llarga i humida. No entenia que estava passant, no sabia qui era aquella dona misteriosa, però aquell petó l'estava hipnotitzant, i no tenia ni esma ni interès en respondre aquelles preguntes. Només pensava en que aquell moment no acabés mai.

Ella es va alçar, i treient-se el lleuger vestit negre, sota el qual no portava més roba, es va endinsar pausadament en l'aigua del riu. Ell seguia estupefacte, sense moure's, però ella es va girar, i amb un moviment del seu dit índex li va demanar que l'acompanyés. Amb la voluntat obnubilada, va obeir, i va anar al seu encontre mentre es desfeia de la roba atropelladament. Es van abraçar dins l'aigua, i la fredor del riu es va esvair així que va penetrar en l'escalfor humida de la noia. Van fer l'amor molt poc a poc, besant-se per tot el cos, jugant, rient, ballant, deixant-se arrossegar pel corrent del riu, nedant abraçats. Després d'una estona que no sabia jutjar si havia estat llarga o curta, les carícies i els moviments es van fer més ràpids i impulsius, i sense crits ni estridències, van arribar plegats a un èxtasi sense fi, i després, van seguir abraçats, petonejant-se amb tendresa dins l'aigua. Van sortir de l'aigua agafats de la mà.

No gosava parlar per no trencar aquell somni fet realitat, i en silenci van tornar a seure a la vora del riu. La noia tenia la pell de gallina, els pits turgents, i un calfred va recórrer el seu cos. Ell li va acostar el vestit i va ajudar-la a posar-se'l. D'una butxaca, en va treure un paquet de Lucky i es va encendre una cigarreta. Ell no fumava, però no li va fer res compartir-la amb ella. El sabor del tabac ros es barrejava amb el gust de la saliva de la jove quan el fum li corria gola avall. Cada cop que es passaven la cigarreta,les puntes dels dits jugaven fent-se pessigolles, que els feien riure i els portaven irremissiblement a un nou petó.

De sobte, li va semblar que es despertava d'un llarg son, i es va adonar que ella no hi era. Estava sol, mullat, completament nu, assegut a l'herba de la vora del riu, la seva roba escampada per la vora, i als seus dits, el vent atiava la brasa rogenca que consumia una circumferència que tancava les paraules lucky strike a l'interior.

Foto: Tony Burch

Post publicat simultàniament a La cuca al cau

4 comentaris:

C.E.T.I.N.A. ha dit...

D'això en castellà s'en diu "ir al Tajo", je,je, je...

zel ha dit...

Al tajo i sense salvavides...ostres, noi, com anem...

Oscar ha dit...

Sort que demà ella podrà anar a qualsevol farmàcia a comprar la píldora de l'endemà, perquè sino d'aquí a 9 mesos ell, més que un record, tindria un maldecap.

Anònim ha dit...

De fet es la primera vegada que crec que he llegit res teu. M'ha agradat sobretot l'us de certs adjectius, m'han semblat excelents! Bon treball!
PD/CONSELL: jaja no t'estressis, he fullejat el teu blog, et sortiran mil arrugues! jejeje respira fons xiula i anims!