Operació bikini

Si una paraula defineix el meu físic, aquesta és "gran". Sóc molt gran. Quan en Pumares va dir allò de Este tio es muy grande, parlava de mi. Estic fet de tal manera que el meu índex de massa corporal, rarament baixa de trenta, però com que sóc molt gran, això no m'havia preocupat mai.

Darrerament, però, el meu volum havia superat tots els límits, i molt al meu pesar, havia de prendre decisions dràstiques. Aprofitant que la tele no para de donar la pallissa amb la maleïda operació bikini, he iniciat una mena de vaga de fam orquestrada per la meva dona i recolzada per tota la família en què les úniques ingestes que faig consisteixen en coses verdes, ínsipides carns blanques a la planxa, algun iogurtet i quantitats ingents de tè vermell. L'únic que no em fa deixar el món dels vius, en un estat de depressió sense precedents, és que vull saber com acaba Lost, i l'esperança que em dóna el fet que en només una setmana he perdut dos quilos.

Si en les properes setmanes veieu un descens en la qualitat dels posts, no m'ho tingueu en compte, és que la glucosa no m'acaba d'arribar al cervell.