Quan es guanya de pallissa un partit rera un altre torna el dream team, el Barça meravella el món, un equip com aquest no s'havia vist mai i ho guanyarem tot, tot i tot. Quan després de no perdre un sol partit en vint-i-tres jornades, se'n perden dos de seguits, hi ha crisi, s'han de buscar solucions, s'han de rellevar jugadors, el porter és insegur, i tot és una merda.
La premsa esportiva té un únic objectiu: vendre diaris. Em sembla bé. És el seu negoci. Però resulta que quan l'equip va bé utilitzen l'eufòria desmesurada i el barcelonisme exacerbat per vendre diaris, i quan l'equip patina el més mínim es passen al derrotisme més absolut i a l'estripar carnets i despatxar jugadors, entrenadors, directius i el que calgui. Tan una actitud, com sobretot l'altra, no fan més que desestabilitzar l'equip i empenye'l cap al precipici. Aquell dia del famós "Al loro!" en Laporta havia begut massa vi, però va dir unes veritats com temples. Aquesta gentussa no són barcelonistes ni són res, i si no anéssin de fanàtics culés no vendrien ni un diari.
Per més hipocresia, van de culés i catalans i tota la perafernàlia, i segueixen publicant en la lengua del imperio, no fos cas que perdéssin algun lector que no entén el català
Com que, a més, són tan aficionats a entaforar als lectors borregos el mechandising del barça més inversemblant, podrien fer el vibrador del Barça, a mida real d'Henry, que es veu que va ben servit, i ficar-se'l allà on jo em sé. Si teniu dos dits de front, deixeu de comprar aquesta porqueria que utilitza la vostra passió per un equip per forrar-se de bitllets, i per no fer, no el llegiu ni al bar.
La premsa esportiva té un únic objectiu: vendre diaris. Em sembla bé. És el seu negoci. Però resulta que quan l'equip va bé utilitzen l'eufòria desmesurada i el barcelonisme exacerbat per vendre diaris, i quan l'equip patina el més mínim es passen al derrotisme més absolut i a l'estripar carnets i despatxar jugadors, entrenadors, directius i el que calgui. Tan una actitud, com sobretot l'altra, no fan més que desestabilitzar l'equip i empenye'l cap al precipici. Aquell dia del famós "Al loro!" en Laporta havia begut massa vi, però va dir unes veritats com temples. Aquesta gentussa no són barcelonistes ni són res, i si no anéssin de fanàtics culés no vendrien ni un diari.
Per més hipocresia, van de culés i catalans i tota la perafernàlia, i segueixen publicant en la lengua del imperio, no fos cas que perdéssin algun lector que no entén el català
Com que, a més, són tan aficionats a entaforar als lectors borregos el mechandising del barça més inversemblant, podrien fer el vibrador del Barça, a mida real d'Henry, que es veu que va ben servit, i ficar-se'l allà on jo em sé. Si teniu dos dits de front, deixeu de comprar aquesta porqueria que utilitza la vostra passió per un equip per forrar-se de bitllets, i per no fer, no el llegiu ni al bar.
9 comentaris:
Osti nene, al final serà veritat que estàs començant a veure La Llum... blanc-i-blava!
No será pas jo qui digui que no tens tota la raó. Llàstima que no hi hagi gaire gent sensata com tu, que és capaç de separa el "tussinu" de la "velocidaz".
Els diaris esportius (Sport, EMD, però també Marca i As) només són pamflets còmics que serveixen perquè uns quants es forrin a costa de jugar amb els sentiments de la parròquia. El problema rau quan gran part d'aquesta parròquia es creu tot el que li expliquen i ho repeteixen allà on van, sense criteri.
Jo ja fa anys que sóc un actiu NO lector de ¿premsa?¿esportiva?
Faria extensiva la teva crida a deixar de banda la premsa esportiva, al conjunt de la infumable premsa espanyola i, també, part de la catalana.
Ah!, i visca el Barça, que continua anant primer i a quatre del segon.
Que jo recordi no he comprat un diari esportiu des que anava a l'institut. Ja ha nevat!!! I dels programes de tretúlies esportives ja ni parlem!!! Fan pena.
La premsa esportiva és a la premsa el que la música militar és a la música. I això que el nivell de la premsa generalista al nostre pais és baixet-baixet.
Clar que si no hi hagués premsa esportiva de que viurien paios com Quique Guasch, Manolete, Abellán i companyia????
A mi el que em fa gràcia son el tema dels futuribles del Barça... Sempre en treuen 50 o 60 i, evidentment, l'encenrten i després posen: "Sport ya lo avanzó...". Cony, és clar que ho va avançar...
De totes maneres, fa goig llegir-los quan l'equip guanya, no ens enganyem...
No puc estar més d'acord amb tu. Més d'un cop he argumentat aquestes mateixes coses, són com un TBO del Barça, i a sobre, foten maranya quan les coses no van bé. Em resulten odiosos. No obstant, cada matí em miro l'Sport on line, i em sembla que és per agafar-li cada dia una miqueta més de ràbia. Pagar per això? Ni de conya. Bon post, m'agrada que algú ho digui ben clar.
Si són els qui organitzen tots els marros, si només serveixen per fer emprenyar, ens foten unes pujades i baixades que agafem vertígen...tan aviat són déus com bassòfia... Però, la meva mare diu -calla nena, no t'enfadis que tot és política-...amb el seu seny de tota la vida...
Puji, caus de peus a la galleda! L'esport (el fubol, de fet) és negoci i espectacle i, per tant, la premsa esportiva també. Digues si un cas que se te'n refot el futbol. Però si ets fudbolero, llavors la premsa esportiva n'és part indestriable.
Òscar, la llum blanc-i-blava, de moment, em queda lluny, però les campanyes d'eufòria i desprestigi que promouen aquesta penya em posen dels nervis.
Dani, ja se't veia molta salut mental.
Ferran, si la premsa en general és una caca, l'esportiva ni t'explico.
Cetina, que se'n vagin a sota un pont!
Jordi, aquest és un altre tema que em fot gràcia! I pitjor és quan ho fan a mitja temporada!
Xexe, si els llegeixes ho has de fer com dius tu, com si fos un tebeo.
Zel, justa!
Jordi, d'acord. Si tinguéssim uns diaris seriosos estaria d'acord amb tum però el que fan sport i emd no és ni futbol ni esport ni premsa. És sensacionalisme barat que juga amb les passions.
Publica un comentari a l'entrada