2 de març de 2009

Fins sempre

Se'n va un actor. Se'n va un guionista. Se'n va el rei del monòleg, el rei de l'onomatopeia. Se'n va una veu profunda. Se'n va un somriure fàcil. Se'n va un viatger. Se'n va una ment oberta. Se'n va un cap que bullia de pensaments polítics, però sense cap lligam polític. Se'n va un ésser histriònic i controvertit. Se'n va algú a qui li bufava de canto la correcció política i deia el que pensava sense embuts. Se'n va un home dels que marquen la història. Se'n va Rubianes. Fins sempre.

7 comentaris:

C.E.T.I.N.A. ha dit...

L'humor és inmortal. Mira si no el cas de l'Eugenio que encara l'imiten

Jordi ha dit...

Qui no recorda la: "A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás... y que se metan a España ya en el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgados de los campanarios. Que vayan a cagar a la puta playa con la puta España. Que llevo desde que nací con la puta España... ¡Que vayan a la mierda ya con el país este y dejen de tocar los cojones!". Gran entre els grans!!

zel ha dit...

Jo m'afegeixo al comentari del Jordi, això em va arribar als ovaris (cor)...

XeXu ha dit...

No l'oblidarem, no, perquè era totes les coses que has dit, i encara més.

Aida ha dit...

Per fi arriba al cel algú que té el que s'ha de tenir per dir les coses tal com són. Que tremolin Déu i companyia.

DooMMasteR ha dit...

Quin gran home en Pepe! Que descansi en pau!

Segur que els cabrons que el volien empressonar estan preparant una festa!

Ferran ha dit...

Rubianes únic, Rubianes intel·ligent, divertit fins al final, agut, ràpid, llest com una mala cosa... La mort ha deixat de fer-me por.