20 de febrer de 2009

El viejo truco



Ahir a la nit vaig estar al Clap per veure l'actuació de Wala, el grup on toca l'amic Carles. M'havien parlat molt bé d'ells i no vaig deixar passar l'ocasió. Em va agradar molt... però que molt. Fa poc que han incorporat l'eclèctic Salva a la bateria i és un encert. En Dani, el baixista, és precís i agosarat, en Juli vessa tota la seva passió sobre la seva elèctrica, i en Carles, a l'acústica i la veu, marca la direcció emotiva i musical del conjunt. En un parell de temes va col·laborar la veu càlida de la Leo, que sona espectacularment bé allà on la posis. Em va agradar especialment Freedom, el tema del vídeo que he posat. Una peça de rellotgeria, en la que tot el grup es deixa anar, i en Juli, senzillament es desboca. Estigueu al cas d'aquesta jovenalla perquè crec que donaran de què parlar.




L'actuació de Wala era en qualitat de teloners. El viejo truco de les sales petites, que programen un grup estranger que té molt de prestigi, però que no coneix ni cristo, i posen de teloner un grup local de qualitat per a que els ompli la sala. I així va ser ahir amb els Uzi & Ari. Són una banda de San Francisco que es veu que tenen molta anomenada, però crec que cap dels que erem ahir allà n'havia sentit a parlar mai. Quan van pujar a l'ecenari el que podria ser perfectament una colla de homeless i van començar a fer músiques estranyes tots vam pensar que ens havien enganyat. Res més lluny de la realitat. L'aspecte deixadot d'aquesta penya amaga una qualitat musical excel·lent. Vam arribar a comptar (espero no deixar-me res) fins a 20 instruments: Bateria, baix, acústica, cinc elèctriques diferents, mandolina, una mena d'arpa que no sabria com anomenar, dos teclats, acordió, violí, trombó, trombó de vares, xil·lòfon i tres artil·lugis de percussió. Tots aquests instruments per a només sis músics, que se'ls anaven canviant constantment a mig tema. Tot aquest garbuix de sonoritats i tragins d'instruments fa pensar en un caos sonor. Res d'això. Un so indie i experimental molt sòlid, coherent i sense errors. Vaig sortir tan content que entre en Sergio i jo vam comprar dos CDs que compartirem.

Una nit d'allò més estranya però satisfactòria de cap a rap.

1 comentari:

zel ha dit...

Aprofita aprofita, Jordi, que aviat s'acabaran els "jolgorios" aquests de cada dos per tres... M'agrada aquesta música...