19 de febrer de 2009

Disfressar-se


Avui és dijous gras, i la tradició diu que toca fer l'animal i disfressar-se. Des d'avui fins diumenge ens fartarem de veure imatges de rues, disfresses col·lectives molt treballades i d'altres individuals molt més cutres. En resum, un munt de gent canviant la seva imatge i personalitat durant uns dies o unes hores. A mi, fer l'animal m'agrada molt, però disfressar-me... Crec que l'únic cop que m'he disfressat per carnestoltes de manera una mica espontània va ser quan vam anar de viatge de fi de carrera a Tenerife pels carnavals. I és que és una cosa que m'agobia una mica. Aquell maquillatge que acabo tocant-me i escampant per tot el cos i al final es fica als ulls. Aquelles teles que es claven al coll i piquen a l'esquena. Aquelles caretes que no deixen respirar. Aquella goma que et talla la circulació... Que em fot nerviós, cony!

Quan veig la canalla, que els disfressen a l'escola, sempre n'hi ha que estan la mar d'il·lusionats, i uns quants que posen cara de circumstàncies, com dient: i per què collons m'han empastifat la cara!? A aquests, sempre intento dedicar-los una mirada còmplice i una picada d'ullet, perquè entenc la mala estona que estan passant.

I vosaltres? Us disfresseu? Us agrada?

10 comentaris:

Jordi ha dit...

No m'agrada gens disfressar-me! Ja de petit, per obligació, a l'escola ens hi feien anar i la meva mare no es lliurava de la clàssica rebequeria, pobra! I ho feia amb tota la il·lusió.

No es podria muntar una rua diferent pels que no es disfrassessin? Del Passeig de Gràcia cap a la dreta per uns i cap a l'esquerra pels altres. Així de fàcil!

zel ha dit...

Jo, sola, no pas gaire, però amb els nens, em disfresso del que sigui, tan se me'n fot... perquè no hi ha res que els faci riure més que veure la seva mestra fent el ridícul! jejejeje

Oscar 7m76 ha dit...

No m'agrada, però en Marc cada dia de la setmana ha hagut d'anar d'alguna manera diferent. Dilluns cara pintada, dimarts pentinat fashion, dimecres camisa i corbata, dijous devantal, divendres tot de negre per fer la disfressa "oficial" de la classe.

I està tant mono!!!!

Agnès S. ha dit...

Jo em disfressava d'adolescent, però era una excusa-motiu-xantatge emocional pels pares, per sortir fins tard.
Desde fa uns anys ho trobo una immença rucada, però no m'importa que ho facin els demés.,mentre amí no m'emprenyin.

Miki ha dit...

Jo fa temps que no hem disfresso, pero mentre no hem toqui pintar-me ho soporto.
Ara maquillatge ni de conya!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

a mi no m'agrada, i a aquest gos tampoc

Jordi Floriach ha dit...

La clau és disfressar-se de manera còmode i amb roba amb la que puguis anar normal pel carrer.
L'any passat em vaig disfressar de muixaidin terrorista. Simplement portava uns pantalons negres i una camisa del mateix color, i una camiseta també negra lligada al cap amb una cinta d'esport tipus ronaldinho feia de mocador àrab. No vaig guanyar el primer premi, però donava el pego.

Joana ha dit...

No m'agrada disfressar-me. Ho he fet un parell de cops i vag passar tanta fre que no ho he trnat a fer mai més.
De fet porto uniforme a la feina i ja és una bona disfressa! :)
Ah! He llegit el post del viatge que comenceu: Molta sort i molta paciència!Segur que serà plaent...

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Com que no soc cristià per mi aquest "alliberament" no te gaire sentit. Jo procuro follar tot el que puc durant tot l'any, així que no m'he de desfassar pensant que arriba la Quaresma(el jugador portugues no, l'altre)

Charlie Hi-Hat ha dit...

Ni em disfresso ni m'atreu el tema. I a la meva filla tampoc. Amb prou feines va aguantar la disfressa de Patufet (imposada a la guarderia) per fer-li una foto.
Moguda.