20 de gener de 2009

Potser que ja n'hi ha prou, no?


Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, aprofitant la massacre que havien patit, els jueus escampats per tot el món van tornar a la terra que el seu déu els havia regalat, amb el beneplàcit de britànics, francesos i ianquis, sense que els importés una merda la gent que vivia allà des de feia segles. Sorprenentment, venint d'un poble que havia patit mil i un ultratges durant la seva història i un holocaust que encara estava molt recent, van iniciar un genocidi contra els palestins que encara avui dura.

Els palestins, per la seva banda, van començar a defensar-se com podien, amb les conegudes imatges de joves llençant pedres contra els tancs, però poc a poc van anar buscant aliats, especialment en el món islàmic, i es van anar situant geopolíticament i guanyant poder armamentístic, especialitzant-se en els devastadors atemptats suïcides, i a diferència del seu enemic, es van anar dividint en faccions cada cop més violentes i de religiosisme integrista (cosa realment curiosa, donat que l'origen del problema és l'integrisme religiós dels oponents), que a sobre, ataquen els palestins més moderats que no estan d'acord amb ells.

Molt bé, ja hem exposat el problema. D'això ja en fa més de cinquanta anys. Els morts d'una banda i de l'altra són incomptables, el dolor que han patit uns i altres no es pot descriure amb paraules. Els nens que avui pateixen l'horror de perdre casa i família en una banda o altra són els soldats i el guerrillers del demà. Enlloc de continuar alimentant l'odi que senten mútuament, potser va sent hora de deixar de matar-se i començar a construir un futur de convivència en el que, sense presses, es vagin oblidant els disbarats que s'han comès. Ja toca que israelians i palestins puguin fer una vida normal, sense pensar, quan surten de casa, que és molt probable que no hi tornin mai.

Potser que ja n'hi ha prou, no?

4 comentaris:

Josep ha dit...

Segur que les teues intencions són bones. Però el primer paràgraf és ple d'errors i tòpics falsos. En el segon, també n'hi ha un parell.

No et donaré cap lliçó. Gent experta ja ha escrit sobre el tema.

No et donaré cap lliçó, però et posaré deures: repassa la bibliografia i fes les correccions pertinents.

Anna ha dit...

I tant que n'hi ha prou. A mi les raons d'uns i altres no m'interesen gaire, ja que no hi ha raons per matar gent innocent, mai.
M'esgarrifa pensar amb la gent que sofreix els hoorrors de la guerra, mentre els que manen s'asseuen en taules ben parades a veure si troben solucions als conflictes.

Tot plegat és una gran vergonya.

Puji ha dit...

Josep, el que surt al post és bàsicament el que penso. No obstant, abans d'escriure'l he fet una mica de recerca per mirar de no dir gaires barbaritats, i totes les referències que he trobat són escandalosament tendencioses per una banda o l'altra. Així que si coneixes alguna bibliografia mínimament neutral, t'agrairé que me la diguis. De totes maneres, tal com diu l'Anna, arribats a aquest punt, comença a ser absurd parlar de motius. Això s'ha de parar ja.

Josep ha dit...

Malauradament, no en conec cap de neutral.

És per això que et recomane la lectura per paral·laxi.

Ja saps, si no pots arribar al punt V (veritat), però saps la distància entre I i P, només has de mesurar l'angle de cadascun i tancar el triangle.